RUIXATS QUE NO MULLEN PROU

Hem acabat amb el que podríem dir l'etapa més calurosa que vivim al nostre territori. Ara encara és estiu, però podríem considerar que el temps s'anirà acostant més cap als patrons de la tardor. Comencen els ruixats de fi d'estiu, les temperatures van baixant suaument i tot plegat, junt amb la baixada d'hores de llum solar al vespre, ens va duent mentalment i físicament a la següent etapa.

Hem passat un estiu tranquil a casa nostra. Els nostres veïns del sud d'Espanya s'han inundat fins dalt de tot vàries vegades i han patit els calors extrems que tenen allà.

Fa temps que diversos fronts pacífics fem i mirem de dur a terme accions i comportaments, a través d'idees i coneixement, que puguin ajudar a transmetre el ventall d'opcions i mesures a prendre per a actuar d'una manera més eco-sostenible.

Parlo des de programes de televisió,a revistes, a allotjaments i projectes de turisme ecològic, granges i produccions ramaderes i agrícoles que fan productes de manera ecològica, i a petita escala, persones que amb la informació que tenen i que reben creen conductes individuals i al seu entorn per a anar actuan cada vegada més en sintonia amb el medi.

En totes aquestes coses hi ha una clara voluntat de generar canvis i corregir velles conductes perjudicials. I això és intel.ligent. I que consti que ho fem ara, quan veiem que no hi ha més remei. Com sempre, és una condició sine quanum de l'ésser humà. Però està bé, som així.

El que deia és que aquesta voluntat de generar canvis i actuar de forma correcta no sembla encara haver arribat a la cúpula. És a dir, encara no hi ha unes directrius des del govern que facin referència a l'educació de les persones en aquest camp. Si hi ha iniciatives d'escoles de natura i altres tipus de projectes d'educació en temes d'ecologia sempre són esporàdics i privats. Però no una mesura aplicada al global de la població. Em pregunto perquè no es posa com a cosa regular dins el programa d'educació del gorvern. Una assignatura d'educació per la sostenibilitat. Per exemple. Crec que les persones ens avancem a les lleis i reglaments i hauríem de millorar el sistema regulador de forma que fos més versàtil i més ràpida l'adaptació a la realitat.

A part d'això, ànims i de moment ens hem d'anar informant i sustentant i evolucionant la part cada vegada més gran de teixit social que ens anem movent en aquest aspecte. Sempre hem d'agraïr al primer que treu a la llum el tema i que instiga als altres a fer les coses. Sigui per interés, ja que l'amor a l'art no s'aplica, sinó l'apremiant natura que ens apreta i veiem que estem en perill i mirem ara què es pot fer per a redreçar-nos. Sigui benvinguda qualsevol iniciativa i tots els passets que un a un conformaran un camí cap a la minimització dels riscos naturals.

De fet, l'ésser humà era així sempre d'actuar en sintonia amb la natura i en les comunitats de vida rural encara es fa així. És tot el desplegament de mitjants per a viure més còmodament nosaltres que ens ha dut a la situació on estem. No dic de lluitar contra la comoditat però sí d'acostar-nos més al medi natural com a cosa que hem de preservar i protegir, igual que ell ens preserva i ens protegeix a nosaltres. És un tènue equil.libri que no podem deixar que deixi de funcionar.

Dels interessos econòmics que hi ha pel mig no en puc parlar. Sé que hi són en tota la lluita contra la desnaturalització de l'home. I molt grossos. Però fins i tot els que mouen els fils de dalt de tot estan patint o si més no veient les conseqüències del seu sistema tant posat en els beneficis econòmics. Així que crec que estem arribant a un punt interessant, en què els propietaris i amos del món veuen com aquest es va esquerdant econòmicament sota els seus preceptes. Per mi que ara sí que hauran de començar a plantejar-se com fer-ho. I que es posin les piles, a veure si poden atrapar als que fa temps que indeguem i ens comportem amb austeritat i veritables causes.