La clara d'ou és exel.lent per a regenerar la pell després d'una cremada. Em va arribar un missatge d'una amiga que explicava el tema. I crec que és tant interessant saber coses com aquesta que us ho transmeto en vermell... Per a donar-li força i importància.
Quan ens cremem a la cuina o en qualsevol alra ocasió de cremada quotidiana és perfetcte fer dues coses:
1) Posar la zona afectada sota el raig d'aigua freda intens. Una estona. Evitem que amb l'escalfor acumulada a la pell es vagi fent més intensa i profunda la cremada. Hem de refredar les capes de la pell i evitar que es continui cremant.
2) Batem una mica una clara d'ou (o més depenent de la zona afectada) i deixem en remull la pell cremada. Anem traient la capa "seca" de clara d'ou que se'ns farà a la pell i anem sucant successivament la pell a la clara. És un exel.lent regenerdor. Porta l'aliment i substàncies necessàries per a fer créixer un pollet. Per tant, porta moltes coses bones per a les cèl.lules i ajuda a la pell a regenerar-se.
Tant això com l'aloe vera van molt bé.
miércoles, 28 de abril de 2010
martes, 27 de abril de 2010
Avui he tronat a anar a la classe de joieria a Foixà, a casa de la Susana.
Em fa molt feliç fer joies. Treballar manualment. Em fa una sensació com d'ampliar els horitzons i límits de la meva ment. D'haver-la anat moldejant, igual que vaig fent amb el metall. Curiós. I sempre compartim les creacions i ens ensenyem i comentem els uns als altres. Si més no és una bona injecció de creativitat.
Tinc ganes de veure el meu tercer anell acabat. Però ara sé que el procés és normal que ens porti un temps. Més o menys llarg. Una joia és una creació que si el.labores pas a pas és un espai llarg de temps. I està bé haver integrat l'acceptació del temps del procés i no voler-ho tot ja, com passa al principi. Us asseguro que de bones a primeres, sense conèixer com es fan les coses i sense haver vist mai fer una joia ningú ens podem imaginar l'energia i la quantitat de temps a invertir en una cosa com aquesta.
El meu projecte d'anell era un i l'he anat canviant i millorant, retocant segons el que veia que anava quedant. Finalment he decidit engastar-hi un citrí de tall cabuixó. Tinc ganes de fer-lo. Si demà pogués!!!
Fins dijous que ve no es tocarà!
Salut a totes i tots.
Em fa molt feliç fer joies. Treballar manualment. Em fa una sensació com d'ampliar els horitzons i límits de la meva ment. D'haver-la anat moldejant, igual que vaig fent amb el metall. Curiós. I sempre compartim les creacions i ens ensenyem i comentem els uns als altres. Si més no és una bona injecció de creativitat.
Tinc ganes de veure el meu tercer anell acabat. Però ara sé que el procés és normal que ens porti un temps. Més o menys llarg. Una joia és una creació que si el.labores pas a pas és un espai llarg de temps. I està bé haver integrat l'acceptació del temps del procés i no voler-ho tot ja, com passa al principi. Us asseguro que de bones a primeres, sense conèixer com es fan les coses i sense haver vist mai fer una joia ningú ens podem imaginar l'energia i la quantitat de temps a invertir en una cosa com aquesta.
El meu projecte d'anell era un i l'he anat canviant i millorant, retocant segons el que veia que anava quedant. Finalment he decidit engastar-hi un citrí de tall cabuixó. Tinc ganes de fer-lo. Si demà pogués!!!
Fins dijous que ve no es tocarà!
Salut a totes i tots.
viernes, 23 de abril de 2010
Educació formal i lleure
Des d'aquí en aquest espai us vull exposar unes reflexions que per a mi són importants i crec que veient una mica com està el tema dels problemes a les escoles i conflictes que traspassem i adjudiquem als nens i joves podríem començar a tenir ganes de preguntar-nos què és el que falla i què es podria anar canviant per a anar tornant el tema de l'educació escolar on hauria d'estar.
Les Joies
Ara mateix estic fent tres cursos relacionats amb la joieria. L'any passat vaig començar a anar a classes de joieria a Foixà. Al taller-escola de la Susana Alonso. (Podeu veure la seva pàgina web). És un lloc magnífic amb una energia molt sana que li dóna la Susana i el plegat d'intercanvi de persones i coses que passen allà.
A més de continuar amb la joieria actualment faig un curs d'esmalt al foc super interessant i un altre curs d'introducció a l'engastat de pedres.
Estic molt satisfeta de les noves tècniques i pràctiques que vaig incorporant, de la manera de fer els cursos, dels professors i de les coses que puc anar creant.
Des d'aquí us convido a fer una ullada a la pàgina web de l'escola si us interessa el tema i si nó si més no veureu fotos de peces que fem els alumnes.
www.susanaalonso.com
A més de continuar amb la joieria actualment faig un curs d'esmalt al foc super interessant i un altre curs d'introducció a l'engastat de pedres.
Estic molt satisfeta de les noves tècniques i pràctiques que vaig incorporant, de la manera de fer els cursos, dels professors i de les coses que puc anar creant.
Des d'aquí us convido a fer una ullada a la pàgina web de l'escola si us interessa el tema i si nó si més no veureu fotos de peces que fem els alumnes.
www.susanaalonso.com
UNA MICA DE TOT I MÉS PER A PRESENTAR-NOS
Em dic Mar. Ara farà un any i mig que em vaig treure de sobre una feina que ocupava el meu temps d'una manera en la que no em sentia realitzada. Si ja només llegint això penseu que no encaixeu no caldrà continuar llegint. En aquest blog m'agradaria crear uns espais de comunicació de coses que ens serveixin i puguem fer servir per a trobar-nos més i més endins. Coses útils que ens puguin servir per a ampliar coneixements de nosaltres mateixos i de coses que ens facin sentir i viure més segurs i satisfets.
Després de deixar la feina i dedicar-me a recuperar un temps que per a mi havia estat força buit em vaig treure el carnet de monitora de lleure i vaig marxar a la Índia.
Aquestes dues coses determinen el que continuo buscant i fent a partir de llavors:
- Treballar amb persones. Nens i nenes, nois i noies i enriquir-me treballant amb la societat aportant el que jo penso i com jo ho penso i alhora modifcant constantment el que crec perquè del donar i rebre és del que s'aprèn.
- Ampliar i ampliar, tant com puc, coneixements i pràctica en joieria i tècniques artístiques relacionades amb les joies.
A la vegada, fa temps que una altra línia es va anar obrint al meu voltant. Va ser el treball personal en meditació, tècniques de relaxació o consciència corporal-emotivo-personal, respiració, energia... I totes aquelles coses que ens puguin ajudar a viure amb més qualitat i consciència.
Fa temps vaig experimentar que la voluntat era un única arma i normalment infal.lible. És l'eina més valuosa que tenim per a dur a terme qualsevol decisió i projecte. L'altra és creure en un mateix. I l'altra és tenir els mitjants. Això és el que sol fallar a nivell extern la majoria de les vegades, però si internament tenim una bona voluntat forta i moltes ganes i creença en el que anem a fer es poden anar simplificant o facilitant les coses. Potser pas a pas, lentament. Però anant empenyent també aprenem. I aquest és el màgic objectiu. Empènyer per a aprendre.
Aprendre empenyent i creient.
I creure no vol dir sinònim de poca realitat, de ser uns innocents. Hi ha moltes maneres de creure, moltescoses en les que creiem o no creiem, i moltes maneres de fer que es vagin materialitzant cada dia una mica més.
Des de darrera del mur de la incomprensió del món i del negar-se a fer res i del queixar-se i del quedar-se de braços plegats no es podran palpar mai els nostres desitjos ni forces internes per a dur a terme aquelles coses que pensem que podríem ensenyar o fer. Els nostres projectes, basats en desitjos o en formes per a aconseguir aquests desitjos són els camins bons a recórrer.
Per tant em faria molt més gran que en aquest espai hi hagués tot de coses relacionades amb la vida natural, cultura bio-ecològica, novetats tecnològico-ecològiques, consells nutricionals, adreces de gent que fan teràpies, peces de gent que fan art, cròniques de viatges... Qualsevol cosa que puguem expressar i vulguem compartir i creiem que ens serà útil entre totes i tots.
Coses culturals, comentaris i informacions d'actes com obres de teatre, llibres, òperes. Comentaris sobre coses que sapigueu i creieu bones de compartir.
A mi em plaurà a més a més anar penjant fotos de les creacions que vaig fent resultat dels cursos.
Fins aviat!
Després de deixar la feina i dedicar-me a recuperar un temps que per a mi havia estat força buit em vaig treure el carnet de monitora de lleure i vaig marxar a la Índia.
Aquestes dues coses determinen el que continuo buscant i fent a partir de llavors:
- Treballar amb persones. Nens i nenes, nois i noies i enriquir-me treballant amb la societat aportant el que jo penso i com jo ho penso i alhora modifcant constantment el que crec perquè del donar i rebre és del que s'aprèn.
- Ampliar i ampliar, tant com puc, coneixements i pràctica en joieria i tècniques artístiques relacionades amb les joies.
A la vegada, fa temps que una altra línia es va anar obrint al meu voltant. Va ser el treball personal en meditació, tècniques de relaxació o consciència corporal-emotivo-personal, respiració, energia... I totes aquelles coses que ens puguin ajudar a viure amb més qualitat i consciència.
Fa temps vaig experimentar que la voluntat era un única arma i normalment infal.lible. És l'eina més valuosa que tenim per a dur a terme qualsevol decisió i projecte. L'altra és creure en un mateix. I l'altra és tenir els mitjants. Això és el que sol fallar a nivell extern la majoria de les vegades, però si internament tenim una bona voluntat forta i moltes ganes i creença en el que anem a fer es poden anar simplificant o facilitant les coses. Potser pas a pas, lentament. Però anant empenyent també aprenem. I aquest és el màgic objectiu. Empènyer per a aprendre.
Aprendre empenyent i creient.
I creure no vol dir sinònim de poca realitat, de ser uns innocents. Hi ha moltes maneres de creure, moltescoses en les que creiem o no creiem, i moltes maneres de fer que es vagin materialitzant cada dia una mica més.
Des de darrera del mur de la incomprensió del món i del negar-se a fer res i del queixar-se i del quedar-se de braços plegats no es podran palpar mai els nostres desitjos ni forces internes per a dur a terme aquelles coses que pensem que podríem ensenyar o fer. Els nostres projectes, basats en desitjos o en formes per a aconseguir aquests desitjos són els camins bons a recórrer.
Per tant em faria molt més gran que en aquest espai hi hagués tot de coses relacionades amb la vida natural, cultura bio-ecològica, novetats tecnològico-ecològiques, consells nutricionals, adreces de gent que fan teràpies, peces de gent que fan art, cròniques de viatges... Qualsevol cosa que puguem expressar i vulguem compartir i creiem que ens serà útil entre totes i tots.
Coses culturals, comentaris i informacions d'actes com obres de teatre, llibres, òperes. Comentaris sobre coses que sapigueu i creieu bones de compartir.
A mi em plaurà a més a més anar penjant fotos de les creacions que vaig fent resultat dels cursos.
Fins aviat!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)