GRÀCIES A LA VIDA

Avui innaugurem el local d'iniciativa al nostre poble de l'Escala. És un moment per a mi de gratitud profunda. D'adonar-me de la quantitat de coses que tinc per dir i per compartir, per donar i rebre, i d'adonar-me de la mateixa manera de que tinc unes parcel.les il.limitades a dins el meu poble.

Per això us parlo d'agra_iment.

Primer de tot als meus pares. A les circumstàncies que van fer que jo nasqués i visqués a l'Escala, en comptes de Barcelona, on han nascut els meus dos germans grans i passat part de la infància.

I després dels meus pares, la llista és infinita. I la faré. Pas a pas.

A l'escola. On vaig trobar-me amb una professora jove i progre. Amb coses clares i ganes de treballar bé. On vaig començar a entendre coses sobre el compartir i el viure en societat. On vaig enammorar-me per primera vegada, on vaig fer grans amics. On vaig créixer dia a dia. On vaig arribar a adolescent, amb les hormones revolucionades i pensaments d'un gran i incert futur. On vaig desencantar-me a l'arribar massa aviat a conclusions que no tocaven i on vaig passar un batxillerat lliurant batalles amb mi mateixa per deslliurar-me d'una situació de dependència i victimisme amb el meu primer xicot i amb el meu mal a la vista que no entenia. On vaig entrar de ple a la maduresa inicial sense ser hora, acomplexada i aqueixada de manca de ganes.

Dono les gràcies de tot cor a les experiències que vaig passar en anar a estudiar a Girona. On intentava i intentava ser una jove adulta i més tard revolucionària. On vaig aprendre molt sobre jo mateixa i els altres fent classes de teatre al Galliner. I on vaig introduir-me a l'experiència del treball corporal unit al mental. On vaig fer dansa, consciència corporal i shihatsu. Gràcies totals als meus professors, grans coneixedors de les tècniques que impartien. On m'ho vaig passar de conya amb les classes de mim, tornant a ser jo i redescobrint-me. On em vaig adonar que estar asseguda a una cadira a la universitat a mi em semblava el mateix que perdre el temps. Un temps preciós per a formar-me. Per a formar-me de veritat, i no en una universitat on estuduiava per a seguir un camí massa pautat. Gràcies als meus professors de la carrera d'infermeria, que compartien el que sabien i tot i així a mi no em convencia. Gràcies a en David, gran escoltador que em va fer sentir molt en pau amb les paraules que em va dir quan el vaig anar a informar de que deixava la carrera.

Gràcies de nou als meus pares, per cagar-la i per no cagar-la. Per saber sempre o intentar-ho el què i el com. Calmar els focs i les ferides, i fer-ne de noves sense voler, involuntàries i normal del roce, per anar creixent i creixent.

Gràcies al meu avi, sempre motivant a estudiar música i instruments, dotant-me d'una vida musical plena i unes activitats a fer al sortir de cole on podia seguir creixent i aprenent, descobrint coses noves.

I gràcies a l'herència queem ve per part de la família materna, amb genis com la Víctor Català, una dona lúcida i extranya, enamorada de les arts i curiosa.

Gràcies a tots els que m'heu educat amb ganes i motivació, fent-me entendre que les possibilitats són indefinides i que heu fet que ara no tingui mai ganes de plegar d'aprendre.

Gràcies a els amics i amigues que he estat trobant al llarg dels anys. Que ens ajudem mútuament a fer més portable i divertida l'experiència del dia a dia. Els alts i els baixos. Els moments de celebració i alegria i els de ràbia i tristesa.

Gràcies als dos amors que he tingut. Un encara aguanta, encara estem vius i contents. I ens donem o almenys em dóna moltes coses cada dia, sense ni adonar-se'n. Forma part de les meves coses ara mateix. De les coses que de veritat em toquen. I em sento molt orgullosa de compartir amb ell. L'altre és el primer. Que em va fer adonar que si jo no lluitava per les meves coses mai les tindria. I així ho faig des que ho vaig aprendre al seu costat, després de recuparar-me de les emprenyades que agafava amb ell...

Gràcies a totes les coses que em passen. Gràcies a les joies, al disseny, a la Susana, amb qui m'encanta compartir i crear. Gràcies a les coses petites, a la paciència i a l'acció. A les respiracions i la meditació. A la consciència. A la Carme i en Roger.

Gràcies als meus avis de Reus, amb qui aprenia que hi havia vides que em podien semblar rares i d'un altre planeta però que existien. I em podien fer comparar.

Gràcies a les nenes i nens que he tractat al llarg de la vida en les meves diferents feines de monitora. Gràcies!!!!! Quina manera de compartir i aprendre i reaprendre!!! I quines estones de diversió i passió per la feina i les coses!!! Gràcies a l'Albatros. Als companys monitors. Al cuiner fins i tot. je je je!!! Gràcies a en Genís, amb les seves històries.

Gràcies al Marc i a les històries viscudes amb ell.

Gràcies a la casa de les Escaules. Al capellà. Al camioner. An Tonet i en Norfeu. A les estones viscudes a les Gorgues.

Gràcies a la Jess. A la Marta. A la Pili i la Carme.

Gràcies a la meva àvia Montserrat. Amb una barreja d'amor, humanisme i realisme que m'agraden molt en equilibri!!!!

Gràcies a en Lluís. A en Toni. A la Mercè i en Josep Maria. A la Núria. A la Carme. Tots i cada un\a em feu afirmar i entreveure i copsar noves coses i maneres de ser, de viure i de comportar-se. Compartint aprenem més coses de les que ens sembla!

Gràcies a la Mont. "Deesa de la profunditat". Amb les històries d'indis i respecte per la natura que em van influir i agradar a l'adolescència. Sempre érets un referent com a germana gran. Com a persona que tenia al meu costat que era més gran que jo i que m'influïa i de qui xupava coses.

Gràcies a en Jordi, amb qui m'ha encantat créixer plegats com a germanets. Identificant-me, reconeixent i descobrint valors, compartint estones de grans somnis i plaer. Hem après i somniat junts. I m'has donat ganes i he sentit profunda admiraqció com a germà gran meu!

Gràcies a en Mati. Amb qui vaig compartir sense caure en res. Tota experiència suma!!!

Gràcies a la Belinda. Gran amiga estimada!

Gràcies a l'Escola Empordà, noves maneres de veure el lleure. Gràcies!!! Ho feu super bé! Gràcies a l'Eva, en ruben, en jordi... Gràcies a la Montse.

Gràcies a tots i totes. I a les circumstàncies i coses que no sempre siguent favorables sempre han tendit a que jo fos qui sóc.

Gràcies!!!!! Gràcies gràcies gràcies.

Les plantes per créixer necessiten un test prou gran. I de cop m'he adonat que akí i amb el que ara sé i del que ara disposo tinc les opcions si tinc ganes de crear oportunitats. Gràcies!!!