Em vull pronunciar aquesta nit ditxosa i xafogosa d'estiu sobre el món d'internet.
Per a mi és una gran sort i un avanç molt i molt fort de la societat en general poder disposar d'internet i gaudir de totes les opcions que es revelen i poden crear i fer des de i a través de la xarxa.
Com tota cosa en aquesta vida, tot depèn de les intencions que tinguem amb el seu ús. Pe`ro internet no és una cosa bona ni dolenta. No obstant, pot resultar molt beneficiosa o molt perjudicial també.
Em sap greu però estic arribant a la saturació de ràbia i impotència contra els que defineixen el programa educatiu del nostre país.
A mi el que més em preocupa i el que més reitero sempre és el tema de l'educació.
Sabem quantes i quantes incògnites ens resoldria viure en un lloc on eduquem amb positivisme, ganes i llibertat als nostres infants i joves? Donant-los les eines pertinents per a ser feliços o per a, millor dit, voler aspirar a buscar la felicitat, a través de l'esperit de voluntat, dignitat i treball just, respecte als altres i opinió crítica i pròpia per a poder valorar, jutjar i decidir?
El mónn seria millor. I no perquè hi viuríem sense problemes o en una utopia, sinó perquè estaria format per més persones justes i honestes de les que ara té.
I no em vull ni em penso rendir en el camí de mirar de solucionar a petita escala i en els mitjans que em siguin possibles a mi.
Atenent bé a la gent a la meva feina, fent escrits divulgatius, educant als infants que estan al meu voltant amb ideals i principis, usant el meu esperit crític i respectant als demés. Parlant sense embuts quan fa falta i deixant fer als demés quan no em perjudiquen a mi.
En fi, no hem de claudicar si creiem que sabem què fer per a estar més a prop de viure en un món més just i menys descabellat cada dia.
Cada dia podem despertar-nos, respirar profundament, sentir la nostra energia interna i agraïr el fet de tenir el que tenim i poder gaudir del que gaudim, alhora que ens preparem mentalment per a la petita lluita que ens toca lliurar a cada jornada.
Amb un somriure a la cara i una mirada directa i sencera ajudarem molt a que les coses se'ns facilitin i ens passin de forma més lleugera i humil. De manera més pertinent.
I en mig d'aquesta jornada que es repeteix cada dia d'una forma completament diferent, podem agafar l'ordinador i dedicar una estona a internet. Que si correus a amistats allunyades, que si consultes de temes d'interés... El que sigui.
Internet no és el problema si tenim uns valors i uns bons criteris.
El problema són els que no volen que els ciutadans tinguem prou criteri com per a sel.leccionar la merda podrida de la fruita bona per a menjar.
martes, 13 de julio de 2010
lunes, 12 de julio de 2010
EL MÓN DELS RESIDUS
El títol original que havia posat al començar aquest escrit era el de El desig de fer i crear. Com a representació de la força creadora de l'Univers en general i dels desitjos i forces motivadores que ens mouen a nosaltres com a persones a fer coses. Però acabat l'article crec més adient el títol que té ara.
Aquest nou escrit ens parla del fet importantíssim de la consciència que hi ha o que no hi ha de com funciona el cicle de la matèria, tant present a les nostres vides i al nostre entorn.
Podríem afirmar que el cicle de la matèria és el cicle vital que regeix i equil.libra tot el que coneixem tal i com ho coneixem. El món que tenim i on habitem és així en part gràcies a aquest cicle. En part i en ORIGEN. Això és el més important, penso jo. En origen. Ara hem anat modificant certes lleis naturals del funcionament del món amb accions i creacions nostres que no acaben de ser gens positives o de fàcil arreglar i arranjar pel nostre món i que aquest cicle de la matèria no es veu en cor de solucionar en quatre dies. La mà de residus i residus de substàncies no naturals i bio-degradables, i per tant "tòxiques" per al cicle de la matèria i l'acumulació d'aquestes fan que el món a cada passa que fem la humanitat sense consciència d'això estigui més perjudicat i tingui més problemes per tal de tancar amb harmonia el seu constant cicle de la matèria.
Sé que la frase cicle de la matèria surt i sortirà moltes vegades en aquest escrit. I és la meva intenció que us en canseu i la noteu de manera repetida als vostres fons un cop hagueu llegit això.
El CICLE DE LA MATÈRIA fa que, gràcies a les interaccions i interrelacions que existeixen entre tots els organismes vius del planeta aquest es pugui mantenir en equil.libri en quant a condicions idònies per a què la vida s'hi desenvolupi i tot funcioni de manera natural tal i com ha de funcionar. Que els ocells trobin menjar, que els cucs puguin descomposar i eliminar els restes orgànics transformat-los es gasos i energia per a ells, que aquests gasos vagin a l'atmosfera, que l'aigua s'evapori i torni a la terra des de l'atmosfera en forma de pluja, que el blat creixi amb la pluja i el sol, que el pagès reculli el blat i nosaltres el mengem en forma de pa i pastes...
Tot tot tot tot i tota acció forma part de diferents ciles, d'un cicle molt gran podríem dir en general que és el continu de petits cicles i accions i reaccions que fan que cada vegada tot torni a estar al seu lloc i preparat per a tornar a començar el procés d'actuació.
Però amb accions que no estan ben pensades i avaluades per part nostre, els humans estem complicant i desajustant cada vegada més aquests cicles naturals del món, que feien que tot estigués en un equilibri constant, que tot tornés a l'equilibri després del caos. Actualment el desiquilibri és de tal magnitud, ja que fa massa temps que forcem al planeta amb quantitats insofribles de residus desorbitats, amb accions que no valorem prou l'impacte que tindran, que el caos és el que sembla que vagi guanyant la partida a l'eqilibri natural de les lleis de la vida.
I el meu escrit té una intenció no de moralista negativista. Sinó de donar a conèixer que a vegades, si abans de fer una acció ens parem a pensar COM LA PODEM FER per tal que sigui més ECONÒMICA ECOLÒGICAMENT parlant podríem ajudar a millorar l'estat del planeta.
Que sigui més econòmica ecològicament parlant vol dir que podem pensar en per exemple: en comptes de llençar les peles de les patates i les restes orgàniques les guardem i creem un adob natural (compost) per a les nostres plantes, que alhora ens beneficiarà a nosaltres perquè no caldrà que en comprem. Ens estalviarem diners i estarem satisfets de contribuir al sanejament ecològic del nostre dia a dia.
Una persona fabrica una quantitat tal de reidus al dia que serien nocius i són nocius per al planeta si no els tractem d'una manera que minimitzi el seu volum i males característiques. Amb el plàstic no hi ha res a fer. Si en comptes de plàstic tornem als envasos de paper i cartaró, caixes de fusta, etc etc etc...
Hi ha moltes coses que podem fer per a convertir la nostra existècncia en una cosa menys nociva per al planeta i més positiva per a les nostres vides i satisfacció personal.
És de vital importància que ens posem a la feina amb tallers i tota mena d'idees d'educació mediambiental. Educació per una economia sostenible. Perquè en el fons tot el mal que estem provocant es redueix a una interessos econòmics i a una GRAN MANCA D'INFORMACIÓ.
Revistes com l'integral, per exemple, aporten sempre idees per a aprofitar coses i actuar de manera sensibilitzada amb el medi ambient. Moltes vegades no ho fem perquè no ho sabem!!! I per aquí és per on hem de començar a atacar el gran problema i deute que tenim amb el nostre preciós i preuat món: començar a transmetre a gran escala (cursos a l'escola, una matèria obligatòria d'ecologia) totes aquelles coses que podem fer per a estar més en pau amb el cicle de la matèria i amb les lleis de funcionament de la natura. Perquè la natura és el nostre món i no en podem comprar un altre!!!
Aquest nou escrit ens parla del fet importantíssim de la consciència que hi ha o que no hi ha de com funciona el cicle de la matèria, tant present a les nostres vides i al nostre entorn.
Podríem afirmar que el cicle de la matèria és el cicle vital que regeix i equil.libra tot el que coneixem tal i com ho coneixem. El món que tenim i on habitem és així en part gràcies a aquest cicle. En part i en ORIGEN. Això és el més important, penso jo. En origen. Ara hem anat modificant certes lleis naturals del funcionament del món amb accions i creacions nostres que no acaben de ser gens positives o de fàcil arreglar i arranjar pel nostre món i que aquest cicle de la matèria no es veu en cor de solucionar en quatre dies. La mà de residus i residus de substàncies no naturals i bio-degradables, i per tant "tòxiques" per al cicle de la matèria i l'acumulació d'aquestes fan que el món a cada passa que fem la humanitat sense consciència d'això estigui més perjudicat i tingui més problemes per tal de tancar amb harmonia el seu constant cicle de la matèria.
Sé que la frase cicle de la matèria surt i sortirà moltes vegades en aquest escrit. I és la meva intenció que us en canseu i la noteu de manera repetida als vostres fons un cop hagueu llegit això.
El CICLE DE LA MATÈRIA fa que, gràcies a les interaccions i interrelacions que existeixen entre tots els organismes vius del planeta aquest es pugui mantenir en equil.libri en quant a condicions idònies per a què la vida s'hi desenvolupi i tot funcioni de manera natural tal i com ha de funcionar. Que els ocells trobin menjar, que els cucs puguin descomposar i eliminar els restes orgànics transformat-los es gasos i energia per a ells, que aquests gasos vagin a l'atmosfera, que l'aigua s'evapori i torni a la terra des de l'atmosfera en forma de pluja, que el blat creixi amb la pluja i el sol, que el pagès reculli el blat i nosaltres el mengem en forma de pa i pastes...
Tot tot tot tot i tota acció forma part de diferents ciles, d'un cicle molt gran podríem dir en general que és el continu de petits cicles i accions i reaccions que fan que cada vegada tot torni a estar al seu lloc i preparat per a tornar a començar el procés d'actuació.
Però amb accions que no estan ben pensades i avaluades per part nostre, els humans estem complicant i desajustant cada vegada més aquests cicles naturals del món, que feien que tot estigués en un equilibri constant, que tot tornés a l'equilibri després del caos. Actualment el desiquilibri és de tal magnitud, ja que fa massa temps que forcem al planeta amb quantitats insofribles de residus desorbitats, amb accions que no valorem prou l'impacte que tindran, que el caos és el que sembla que vagi guanyant la partida a l'eqilibri natural de les lleis de la vida.
I el meu escrit té una intenció no de moralista negativista. Sinó de donar a conèixer que a vegades, si abans de fer una acció ens parem a pensar COM LA PODEM FER per tal que sigui més ECONÒMICA ECOLÒGICAMENT parlant podríem ajudar a millorar l'estat del planeta.
Que sigui més econòmica ecològicament parlant vol dir que podem pensar en per exemple: en comptes de llençar les peles de les patates i les restes orgàniques les guardem i creem un adob natural (compost) per a les nostres plantes, que alhora ens beneficiarà a nosaltres perquè no caldrà que en comprem. Ens estalviarem diners i estarem satisfets de contribuir al sanejament ecològic del nostre dia a dia.
Una persona fabrica una quantitat tal de reidus al dia que serien nocius i són nocius per al planeta si no els tractem d'una manera que minimitzi el seu volum i males característiques. Amb el plàstic no hi ha res a fer. Si en comptes de plàstic tornem als envasos de paper i cartaró, caixes de fusta, etc etc etc...
Hi ha moltes coses que podem fer per a convertir la nostra existècncia en una cosa menys nociva per al planeta i més positiva per a les nostres vides i satisfacció personal.
És de vital importància que ens posem a la feina amb tallers i tota mena d'idees d'educació mediambiental. Educació per una economia sostenible. Perquè en el fons tot el mal que estem provocant es redueix a una interessos econòmics i a una GRAN MANCA D'INFORMACIÓ.
Revistes com l'integral, per exemple, aporten sempre idees per a aprofitar coses i actuar de manera sensibilitzada amb el medi ambient. Moltes vegades no ho fem perquè no ho sabem!!! I per aquí és per on hem de començar a atacar el gran problema i deute que tenim amb el nostre preciós i preuat món: començar a transmetre a gran escala (cursos a l'escola, una matèria obligatòria d'ecologia) totes aquelles coses que podem fer per a estar més en pau amb el cicle de la matèria i amb les lleis de funcionament de la natura. Perquè la natura és el nostre món i no en podem comprar un altre!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)