Hem acabat amb el que podríem dir l'etapa més calurosa que vivim al nostre territori. Ara encara és estiu, però podríem considerar que el temps s'anirà acostant més cap als patrons de la tardor. Comencen els ruixats de fi d'estiu, les temperatures van baixant suaument i tot plegat, junt amb la baixada d'hores de llum solar al vespre, ens va duent mentalment i físicament a la següent etapa.
Hem passat un estiu tranquil a casa nostra. Els nostres veïns del sud d'Espanya s'han inundat fins dalt de tot vàries vegades i han patit els calors extrems que tenen allà.
Fa temps que diversos fronts pacífics fem i mirem de dur a terme accions i comportaments, a través d'idees i coneixement, que puguin ajudar a transmetre el ventall d'opcions i mesures a prendre per a actuar d'una manera més eco-sostenible.
Parlo des de programes de televisió,a revistes, a allotjaments i projectes de turisme ecològic, granges i produccions ramaderes i agrícoles que fan productes de manera ecològica, i a petita escala, persones que amb la informació que tenen i que reben creen conductes individuals i al seu entorn per a anar actuan cada vegada més en sintonia amb el medi.
En totes aquestes coses hi ha una clara voluntat de generar canvis i corregir velles conductes perjudicials. I això és intel.ligent. I que consti que ho fem ara, quan veiem que no hi ha més remei. Com sempre, és una condició sine quanum de l'ésser humà. Però està bé, som així.
El que deia és que aquesta voluntat de generar canvis i actuar de forma correcta no sembla encara haver arribat a la cúpula. És a dir, encara no hi ha unes directrius des del govern que facin referència a l'educació de les persones en aquest camp. Si hi ha iniciatives d'escoles de natura i altres tipus de projectes d'educació en temes d'ecologia sempre són esporàdics i privats. Però no una mesura aplicada al global de la població. Em pregunto perquè no es posa com a cosa regular dins el programa d'educació del gorvern. Una assignatura d'educació per la sostenibilitat. Per exemple. Crec que les persones ens avancem a les lleis i reglaments i hauríem de millorar el sistema regulador de forma que fos més versàtil i més ràpida l'adaptació a la realitat.
A part d'això, ànims i de moment ens hem d'anar informant i sustentant i evolucionant la part cada vegada més gran de teixit social que ens anem movent en aquest aspecte. Sempre hem d'agraïr al primer que treu a la llum el tema i que instiga als altres a fer les coses. Sigui per interés, ja que l'amor a l'art no s'aplica, sinó l'apremiant natura que ens apreta i veiem que estem en perill i mirem ara què es pot fer per a redreçar-nos. Sigui benvinguda qualsevol iniciativa i tots els passets que un a un conformaran un camí cap a la minimització dels riscos naturals.
De fet, l'ésser humà era així sempre d'actuar en sintonia amb la natura i en les comunitats de vida rural encara es fa així. És tot el desplegament de mitjants per a viure més còmodament nosaltres que ens ha dut a la situació on estem. No dic de lluitar contra la comoditat però sí d'acostar-nos més al medi natural com a cosa que hem de preservar i protegir, igual que ell ens preserva i ens protegeix a nosaltres. És un tènue equil.libri que no podem deixar que deixi de funcionar.
Dels interessos econòmics que hi ha pel mig no en puc parlar. Sé que hi són en tota la lluita contra la desnaturalització de l'home. I molt grossos. Però fins i tot els que mouen els fils de dalt de tot estan patint o si més no veient les conseqüències del seu sistema tant posat en els beneficis econòmics. Així que crec que estem arribant a un punt interessant, en què els propietaris i amos del món veuen com aquest es va esquerdant econòmicament sota els seus preceptes. Per mi que ara sí que hauran de començar a plantejar-se com fer-ho. I que es posin les piles, a veure si poden atrapar als que fa temps que indeguem i ens comportem amb austeritat i veritables causes.
viernes, 17 de septiembre de 2010
martes, 13 de julio de 2010
EL CORREU DE L'ALEGRIA
Em vull pronunciar aquesta nit ditxosa i xafogosa d'estiu sobre el món d'internet.
Per a mi és una gran sort i un avanç molt i molt fort de la societat en general poder disposar d'internet i gaudir de totes les opcions que es revelen i poden crear i fer des de i a través de la xarxa.
Com tota cosa en aquesta vida, tot depèn de les intencions que tinguem amb el seu ús. Pe`ro internet no és una cosa bona ni dolenta. No obstant, pot resultar molt beneficiosa o molt perjudicial també.
Em sap greu però estic arribant a la saturació de ràbia i impotència contra els que defineixen el programa educatiu del nostre país.
A mi el que més em preocupa i el que més reitero sempre és el tema de l'educació.
Sabem quantes i quantes incògnites ens resoldria viure en un lloc on eduquem amb positivisme, ganes i llibertat als nostres infants i joves? Donant-los les eines pertinents per a ser feliços o per a, millor dit, voler aspirar a buscar la felicitat, a través de l'esperit de voluntat, dignitat i treball just, respecte als altres i opinió crítica i pròpia per a poder valorar, jutjar i decidir?
El mónn seria millor. I no perquè hi viuríem sense problemes o en una utopia, sinó perquè estaria format per més persones justes i honestes de les que ara té.
I no em vull ni em penso rendir en el camí de mirar de solucionar a petita escala i en els mitjans que em siguin possibles a mi.
Atenent bé a la gent a la meva feina, fent escrits divulgatius, educant als infants que estan al meu voltant amb ideals i principis, usant el meu esperit crític i respectant als demés. Parlant sense embuts quan fa falta i deixant fer als demés quan no em perjudiquen a mi.
En fi, no hem de claudicar si creiem que sabem què fer per a estar més a prop de viure en un món més just i menys descabellat cada dia.
Cada dia podem despertar-nos, respirar profundament, sentir la nostra energia interna i agraïr el fet de tenir el que tenim i poder gaudir del que gaudim, alhora que ens preparem mentalment per a la petita lluita que ens toca lliurar a cada jornada.
Amb un somriure a la cara i una mirada directa i sencera ajudarem molt a que les coses se'ns facilitin i ens passin de forma més lleugera i humil. De manera més pertinent.
I en mig d'aquesta jornada que es repeteix cada dia d'una forma completament diferent, podem agafar l'ordinador i dedicar una estona a internet. Que si correus a amistats allunyades, que si consultes de temes d'interés... El que sigui.
Internet no és el problema si tenim uns valors i uns bons criteris.
El problema són els que no volen que els ciutadans tinguem prou criteri com per a sel.leccionar la merda podrida de la fruita bona per a menjar.
Per a mi és una gran sort i un avanç molt i molt fort de la societat en general poder disposar d'internet i gaudir de totes les opcions que es revelen i poden crear i fer des de i a través de la xarxa.
Com tota cosa en aquesta vida, tot depèn de les intencions que tinguem amb el seu ús. Pe`ro internet no és una cosa bona ni dolenta. No obstant, pot resultar molt beneficiosa o molt perjudicial també.
Em sap greu però estic arribant a la saturació de ràbia i impotència contra els que defineixen el programa educatiu del nostre país.
A mi el que més em preocupa i el que més reitero sempre és el tema de l'educació.
Sabem quantes i quantes incògnites ens resoldria viure en un lloc on eduquem amb positivisme, ganes i llibertat als nostres infants i joves? Donant-los les eines pertinents per a ser feliços o per a, millor dit, voler aspirar a buscar la felicitat, a través de l'esperit de voluntat, dignitat i treball just, respecte als altres i opinió crítica i pròpia per a poder valorar, jutjar i decidir?
El mónn seria millor. I no perquè hi viuríem sense problemes o en una utopia, sinó perquè estaria format per més persones justes i honestes de les que ara té.
I no em vull ni em penso rendir en el camí de mirar de solucionar a petita escala i en els mitjans que em siguin possibles a mi.
Atenent bé a la gent a la meva feina, fent escrits divulgatius, educant als infants que estan al meu voltant amb ideals i principis, usant el meu esperit crític i respectant als demés. Parlant sense embuts quan fa falta i deixant fer als demés quan no em perjudiquen a mi.
En fi, no hem de claudicar si creiem que sabem què fer per a estar més a prop de viure en un món més just i menys descabellat cada dia.
Cada dia podem despertar-nos, respirar profundament, sentir la nostra energia interna i agraïr el fet de tenir el que tenim i poder gaudir del que gaudim, alhora que ens preparem mentalment per a la petita lluita que ens toca lliurar a cada jornada.
Amb un somriure a la cara i una mirada directa i sencera ajudarem molt a que les coses se'ns facilitin i ens passin de forma més lleugera i humil. De manera més pertinent.
I en mig d'aquesta jornada que es repeteix cada dia d'una forma completament diferent, podem agafar l'ordinador i dedicar una estona a internet. Que si correus a amistats allunyades, que si consultes de temes d'interés... El que sigui.
Internet no és el problema si tenim uns valors i uns bons criteris.
El problema són els que no volen que els ciutadans tinguem prou criteri com per a sel.leccionar la merda podrida de la fruita bona per a menjar.
lunes, 12 de julio de 2010
EL MÓN DELS RESIDUS
El títol original que havia posat al començar aquest escrit era el de El desig de fer i crear. Com a representació de la força creadora de l'Univers en general i dels desitjos i forces motivadores que ens mouen a nosaltres com a persones a fer coses. Però acabat l'article crec més adient el títol que té ara.
Aquest nou escrit ens parla del fet importantíssim de la consciència que hi ha o que no hi ha de com funciona el cicle de la matèria, tant present a les nostres vides i al nostre entorn.
Podríem afirmar que el cicle de la matèria és el cicle vital que regeix i equil.libra tot el que coneixem tal i com ho coneixem. El món que tenim i on habitem és així en part gràcies a aquest cicle. En part i en ORIGEN. Això és el més important, penso jo. En origen. Ara hem anat modificant certes lleis naturals del funcionament del món amb accions i creacions nostres que no acaben de ser gens positives o de fàcil arreglar i arranjar pel nostre món i que aquest cicle de la matèria no es veu en cor de solucionar en quatre dies. La mà de residus i residus de substàncies no naturals i bio-degradables, i per tant "tòxiques" per al cicle de la matèria i l'acumulació d'aquestes fan que el món a cada passa que fem la humanitat sense consciència d'això estigui més perjudicat i tingui més problemes per tal de tancar amb harmonia el seu constant cicle de la matèria.
Sé que la frase cicle de la matèria surt i sortirà moltes vegades en aquest escrit. I és la meva intenció que us en canseu i la noteu de manera repetida als vostres fons un cop hagueu llegit això.
El CICLE DE LA MATÈRIA fa que, gràcies a les interaccions i interrelacions que existeixen entre tots els organismes vius del planeta aquest es pugui mantenir en equil.libri en quant a condicions idònies per a què la vida s'hi desenvolupi i tot funcioni de manera natural tal i com ha de funcionar. Que els ocells trobin menjar, que els cucs puguin descomposar i eliminar els restes orgànics transformat-los es gasos i energia per a ells, que aquests gasos vagin a l'atmosfera, que l'aigua s'evapori i torni a la terra des de l'atmosfera en forma de pluja, que el blat creixi amb la pluja i el sol, que el pagès reculli el blat i nosaltres el mengem en forma de pa i pastes...
Tot tot tot tot i tota acció forma part de diferents ciles, d'un cicle molt gran podríem dir en general que és el continu de petits cicles i accions i reaccions que fan que cada vegada tot torni a estar al seu lloc i preparat per a tornar a començar el procés d'actuació.
Però amb accions que no estan ben pensades i avaluades per part nostre, els humans estem complicant i desajustant cada vegada més aquests cicles naturals del món, que feien que tot estigués en un equilibri constant, que tot tornés a l'equilibri després del caos. Actualment el desiquilibri és de tal magnitud, ja que fa massa temps que forcem al planeta amb quantitats insofribles de residus desorbitats, amb accions que no valorem prou l'impacte que tindran, que el caos és el que sembla que vagi guanyant la partida a l'eqilibri natural de les lleis de la vida.
I el meu escrit té una intenció no de moralista negativista. Sinó de donar a conèixer que a vegades, si abans de fer una acció ens parem a pensar COM LA PODEM FER per tal que sigui més ECONÒMICA ECOLÒGICAMENT parlant podríem ajudar a millorar l'estat del planeta.
Que sigui més econòmica ecològicament parlant vol dir que podem pensar en per exemple: en comptes de llençar les peles de les patates i les restes orgàniques les guardem i creem un adob natural (compost) per a les nostres plantes, que alhora ens beneficiarà a nosaltres perquè no caldrà que en comprem. Ens estalviarem diners i estarem satisfets de contribuir al sanejament ecològic del nostre dia a dia.
Una persona fabrica una quantitat tal de reidus al dia que serien nocius i són nocius per al planeta si no els tractem d'una manera que minimitzi el seu volum i males característiques. Amb el plàstic no hi ha res a fer. Si en comptes de plàstic tornem als envasos de paper i cartaró, caixes de fusta, etc etc etc...
Hi ha moltes coses que podem fer per a convertir la nostra existècncia en una cosa menys nociva per al planeta i més positiva per a les nostres vides i satisfacció personal.
És de vital importància que ens posem a la feina amb tallers i tota mena d'idees d'educació mediambiental. Educació per una economia sostenible. Perquè en el fons tot el mal que estem provocant es redueix a una interessos econòmics i a una GRAN MANCA D'INFORMACIÓ.
Revistes com l'integral, per exemple, aporten sempre idees per a aprofitar coses i actuar de manera sensibilitzada amb el medi ambient. Moltes vegades no ho fem perquè no ho sabem!!! I per aquí és per on hem de començar a atacar el gran problema i deute que tenim amb el nostre preciós i preuat món: començar a transmetre a gran escala (cursos a l'escola, una matèria obligatòria d'ecologia) totes aquelles coses que podem fer per a estar més en pau amb el cicle de la matèria i amb les lleis de funcionament de la natura. Perquè la natura és el nostre món i no en podem comprar un altre!!!
Aquest nou escrit ens parla del fet importantíssim de la consciència que hi ha o que no hi ha de com funciona el cicle de la matèria, tant present a les nostres vides i al nostre entorn.
Podríem afirmar que el cicle de la matèria és el cicle vital que regeix i equil.libra tot el que coneixem tal i com ho coneixem. El món que tenim i on habitem és així en part gràcies a aquest cicle. En part i en ORIGEN. Això és el més important, penso jo. En origen. Ara hem anat modificant certes lleis naturals del funcionament del món amb accions i creacions nostres que no acaben de ser gens positives o de fàcil arreglar i arranjar pel nostre món i que aquest cicle de la matèria no es veu en cor de solucionar en quatre dies. La mà de residus i residus de substàncies no naturals i bio-degradables, i per tant "tòxiques" per al cicle de la matèria i l'acumulació d'aquestes fan que el món a cada passa que fem la humanitat sense consciència d'això estigui més perjudicat i tingui més problemes per tal de tancar amb harmonia el seu constant cicle de la matèria.
Sé que la frase cicle de la matèria surt i sortirà moltes vegades en aquest escrit. I és la meva intenció que us en canseu i la noteu de manera repetida als vostres fons un cop hagueu llegit això.
El CICLE DE LA MATÈRIA fa que, gràcies a les interaccions i interrelacions que existeixen entre tots els organismes vius del planeta aquest es pugui mantenir en equil.libri en quant a condicions idònies per a què la vida s'hi desenvolupi i tot funcioni de manera natural tal i com ha de funcionar. Que els ocells trobin menjar, que els cucs puguin descomposar i eliminar els restes orgànics transformat-los es gasos i energia per a ells, que aquests gasos vagin a l'atmosfera, que l'aigua s'evapori i torni a la terra des de l'atmosfera en forma de pluja, que el blat creixi amb la pluja i el sol, que el pagès reculli el blat i nosaltres el mengem en forma de pa i pastes...
Tot tot tot tot i tota acció forma part de diferents ciles, d'un cicle molt gran podríem dir en general que és el continu de petits cicles i accions i reaccions que fan que cada vegada tot torni a estar al seu lloc i preparat per a tornar a començar el procés d'actuació.
Però amb accions que no estan ben pensades i avaluades per part nostre, els humans estem complicant i desajustant cada vegada més aquests cicles naturals del món, que feien que tot estigués en un equilibri constant, que tot tornés a l'equilibri després del caos. Actualment el desiquilibri és de tal magnitud, ja que fa massa temps que forcem al planeta amb quantitats insofribles de residus desorbitats, amb accions que no valorem prou l'impacte que tindran, que el caos és el que sembla que vagi guanyant la partida a l'eqilibri natural de les lleis de la vida.
I el meu escrit té una intenció no de moralista negativista. Sinó de donar a conèixer que a vegades, si abans de fer una acció ens parem a pensar COM LA PODEM FER per tal que sigui més ECONÒMICA ECOLÒGICAMENT parlant podríem ajudar a millorar l'estat del planeta.
Que sigui més econòmica ecològicament parlant vol dir que podem pensar en per exemple: en comptes de llençar les peles de les patates i les restes orgàniques les guardem i creem un adob natural (compost) per a les nostres plantes, que alhora ens beneficiarà a nosaltres perquè no caldrà que en comprem. Ens estalviarem diners i estarem satisfets de contribuir al sanejament ecològic del nostre dia a dia.
Una persona fabrica una quantitat tal de reidus al dia que serien nocius i són nocius per al planeta si no els tractem d'una manera que minimitzi el seu volum i males característiques. Amb el plàstic no hi ha res a fer. Si en comptes de plàstic tornem als envasos de paper i cartaró, caixes de fusta, etc etc etc...
Hi ha moltes coses que podem fer per a convertir la nostra existècncia en una cosa menys nociva per al planeta i més positiva per a les nostres vides i satisfacció personal.
És de vital importància que ens posem a la feina amb tallers i tota mena d'idees d'educació mediambiental. Educació per una economia sostenible. Perquè en el fons tot el mal que estem provocant es redueix a una interessos econòmics i a una GRAN MANCA D'INFORMACIÓ.
Revistes com l'integral, per exemple, aporten sempre idees per a aprofitar coses i actuar de manera sensibilitzada amb el medi ambient. Moltes vegades no ho fem perquè no ho sabem!!! I per aquí és per on hem de començar a atacar el gran problema i deute que tenim amb el nostre preciós i preuat món: començar a transmetre a gran escala (cursos a l'escola, una matèria obligatòria d'ecologia) totes aquelles coses que podem fer per a estar més en pau amb el cicle de la matèria i amb les lleis de funcionament de la natura. Perquè la natura és el nostre món i no en podem comprar un altre!!!
domingo, 23 de mayo de 2010
LA PARAULA TOLERÀNCIA
Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava sobre crear un debat sobre la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.
Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.
I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.
És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una telorància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.
Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.
Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.
Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.
I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel.ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.
El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té.
Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitariem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.
Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava sobre crear un debat sobre la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.
Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.
I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.
És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una telorància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.
Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.
Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.
Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.
I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel.ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.
El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té.
Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitariem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.
domingo, 16 de mayo de 2010
EL RETORN A LA NATURALITAT
Us heu adonat d'una cosa molt curiosa que passa amb tot allò a què ara anomenem teràpies o maneres de pensar i de fer ALTERNATIVES?
Ahir de cop vaig pensar que em feia molta gràcia que estem anomenant alternatives, que significa o bé a dir "una altra manera de fer diferent a la normal", a un reguitzell de coses que per a totes aquelles persones que anem coneixent els móns alternatius resulten ser molt més naturals de fer que les que estem acostumants i ensenyats a fer.
I quan em refereixo a naturals vull dir que són molt més simples i efectives. Segueixen el curs natural de les coses, sense alterar el sistema de funcionament per el qual el cos i el planeta estan dissenyats, pensats i preparats.
Per aquesta senzilla raó potser seria hora que es comencessin a ensenyar de manera natural, com qualsevol aprenentatge que ens fan adquirir de petits i petites.
Hi ha moltes coses a conèixer de les que una persona no en té ni idea ni se n'entera si no s'hi posa a buscar-ho pel seu compte. Cosa per altra banda em sembla bé el fet de buscar i créixer a mesura que es van aprenent aquestes noves maneres de funcionar i de fer les coses.
Però el món és un lloc preciós habitat per massa persones que no tenen en compte la majoria de les lleis naturals per les quals tot funciona. I algunes són culpables de la desinformació de les altres perquè no fan res per impedir que continuem fent servir sistemes nocius per a nosaltres i per al nostre planeta perquè no els interessa econòmicament que anem canviant el nostre funcionament.
Llavors hem de ser molt tossuts, conscients, forts i disposats a barallar-nos per a anar comunicant i difonent i transmetent el que estem anant aprenent totes les persones que hem arribat a la informació i pràctiques de les que parlo.
Hi ha una gran feina a fer en matèria de consciensació i ensenyament. No per la via moralitzadora. És que no calen raons morals per a convencèr a la gent d'una cosa positiva i beneficiosa per a les persones. Només cal ensenyar a com actuar. Quan les coses que s'enenyen són beneficioses i la persona palpa els beneficis que en treu aviat no cal insistir per a què facin les coses de la nova manera que han anat aprenent.
I em sap greu en certa manera que unes persones que hem tingut l'ocasió i les ganes de tastar el món natural tal i com és haguem de passar per sabis o per gent amb uns coneixements diferents.
Hem de ser molt conscients i anar buscant vies de transmetre per a arribar al màxim de persones possibles.
Internet, per exemple, ens pot ajudar molt.
Us heu adonat d'una cosa molt curiosa que passa amb tot allò a què ara anomenem teràpies o maneres de pensar i de fer ALTERNATIVES?
Ahir de cop vaig pensar que em feia molta gràcia que estem anomenant alternatives, que significa o bé a dir "una altra manera de fer diferent a la normal", a un reguitzell de coses que per a totes aquelles persones que anem coneixent els móns alternatius resulten ser molt més naturals de fer que les que estem acostumants i ensenyats a fer.
I quan em refereixo a naturals vull dir que són molt més simples i efectives. Segueixen el curs natural de les coses, sense alterar el sistema de funcionament per el qual el cos i el planeta estan dissenyats, pensats i preparats.
Per aquesta senzilla raó potser seria hora que es comencessin a ensenyar de manera natural, com qualsevol aprenentatge que ens fan adquirir de petits i petites.
Hi ha moltes coses a conèixer de les que una persona no en té ni idea ni se n'entera si no s'hi posa a buscar-ho pel seu compte. Cosa per altra banda em sembla bé el fet de buscar i créixer a mesura que es van aprenent aquestes noves maneres de funcionar i de fer les coses.
Però el món és un lloc preciós habitat per massa persones que no tenen en compte la majoria de les lleis naturals per les quals tot funciona. I algunes són culpables de la desinformació de les altres perquè no fan res per impedir que continuem fent servir sistemes nocius per a nosaltres i per al nostre planeta perquè no els interessa econòmicament que anem canviant el nostre funcionament.
Llavors hem de ser molt tossuts, conscients, forts i disposats a barallar-nos per a anar comunicant i difonent i transmetent el que estem anant aprenent totes les persones que hem arribat a la informació i pràctiques de les que parlo.
Hi ha una gran feina a fer en matèria de consciensació i ensenyament. No per la via moralitzadora. És que no calen raons morals per a convencèr a la gent d'una cosa positiva i beneficiosa per a les persones. Només cal ensenyar a com actuar. Quan les coses que s'enenyen són beneficioses i la persona palpa els beneficis que en treu aviat no cal insistir per a què facin les coses de la nova manera que han anat aprenent.
I em sap greu en certa manera que unes persones que hem tingut l'ocasió i les ganes de tastar el món natural tal i com és haguem de passar per sabis o per gent amb uns coneixements diferents.
Hem de ser molt conscients i anar buscant vies de transmetre per a arribar al màxim de persones possibles.
Internet, per exemple, ens pot ajudar molt.
sábado, 8 de mayo de 2010
RECORDS DE LA ÍNDIA
La meva contrasenya d'accés a les publicacions del blog és una combinació de lletres i números on hi apareix el nom d'un lloc de la Índia.
Amb el meu company hem estat dos anys seguits anant de vacances (bé, vacances...) a la Índia. El primer any (2009) vam estar per una part del Nord i els últims dies de platja i relax per Goa. Aquest any 2010 vam anar pel Punjab, Rahastan i Kerala. Preciós.
Una mà d'impactes fulminants cada tres segons et sacsegen l'espina dorsal fins al cervell des de la punta dels peus.
Una nostàlgia gran dels viatges és el que avui em porta a escriure els records de dies super sorprenents i vius.
És una destinació per a aprendre i veure moltes coses noves. És al.lucinant veure com els humans ens muntem històries tant diferents depenent de tantes coses que han anat fent les coses com són en el lloc on vivim. I com en el fons del fons el missatge és el mateix amb diferents cares.
A més és un país viu d'imatges, colors, aromes, paisatges, gent...
M'encantaria passar-hi uns mesets cada any treballant i coneixent més els seus habitants.
Em va fer moltes ganes de continuar coneixent i coneixent.
Amb el meu company hem estat dos anys seguits anant de vacances (bé, vacances...) a la Índia. El primer any (2009) vam estar per una part del Nord i els últims dies de platja i relax per Goa. Aquest any 2010 vam anar pel Punjab, Rahastan i Kerala. Preciós.
Una mà d'impactes fulminants cada tres segons et sacsegen l'espina dorsal fins al cervell des de la punta dels peus.
Una nostàlgia gran dels viatges és el que avui em porta a escriure els records de dies super sorprenents i vius.
És una destinació per a aprendre i veure moltes coses noves. És al.lucinant veure com els humans ens muntem històries tant diferents depenent de tantes coses que han anat fent les coses com són en el lloc on vivim. I com en el fons del fons el missatge és el mateix amb diferents cares.
A més és un país viu d'imatges, colors, aromes, paisatges, gent...
M'encantaria passar-hi uns mesets cada any treballant i coneixent més els seus habitants.
Em va fer moltes ganes de continuar coneixent i coneixent.
domingo, 2 de mayo de 2010
CURS D'ESMALT AL FOC
Hola!!! Estic molt satisfeta dels resultats del curs d'esmalt que estem fent al taller de la Suana Alonso.
A totes aquelles persones que us interessi el tema i sigueu principiants us recomano el curs. La professora està en tots el detalls i val la pena per la quantitat de coses que aprendreu sobre la tècnica de l'esmalt.
El curs que ve es farà de nou el curs d'iniciació i un segon curs de perfeccionament.
Amb l'esmalt les peces agafen una vida i unes energies totalment diferents. Posar color a través de l'esmalt fa que la peça pugui tenir un caràcter únic induït per la forma i el color, que li pot aportar uns matissos i profunditats diferents del que estem acostumats a veure amb altres tècniques de joieria.
És molt creatiu i relaxant. Alhora que, com tot, està clar que s'ha d'estar pendent d'aplicar bé la tècnica i seguir bé els passos per a obtenir uns bons resultats.
Ara, a part de l'esmalt, que podeu veure per internet buscant per exemple "esmalt al foc" al google, us vull deixar la direcció de la pàgina web d'un joier de Mataró.
Val la pena fer una ullada per les peces que té penjades a la seva web!!!
Felicitats Txé!
www.txeaymatjoies.com
A la web de la Susana Alonso trobareu informació variada dels diferents cursos i tallers que fa i fotos de peces dels alumnes. També val molt la pena entrar i descobrir.
www.susanaalonso.com
Espero que en gaudiu!
Gràcies Susana!
A totes aquelles persones que us interessi el tema i sigueu principiants us recomano el curs. La professora està en tots el detalls i val la pena per la quantitat de coses que aprendreu sobre la tècnica de l'esmalt.
El curs que ve es farà de nou el curs d'iniciació i un segon curs de perfeccionament.
Amb l'esmalt les peces agafen una vida i unes energies totalment diferents. Posar color a través de l'esmalt fa que la peça pugui tenir un caràcter únic induït per la forma i el color, que li pot aportar uns matissos i profunditats diferents del que estem acostumats a veure amb altres tècniques de joieria.
És molt creatiu i relaxant. Alhora que, com tot, està clar que s'ha d'estar pendent d'aplicar bé la tècnica i seguir bé els passos per a obtenir uns bons resultats.
Ara, a part de l'esmalt, que podeu veure per internet buscant per exemple "esmalt al foc" al google, us vull deixar la direcció de la pàgina web d'un joier de Mataró.
Val la pena fer una ullada per les peces que té penjades a la seva web!!!
Felicitats Txé!
www.txeaymatjoies.com
A la web de la Susana Alonso trobareu informació variada dels diferents cursos i tallers que fa i fotos de peces dels alumnes. També val molt la pena entrar i descobrir.
www.susanaalonso.com
Espero que en gaudiu!
Gràcies Susana!
miércoles, 28 de abril de 2010
LA CLARA D'OU CONTRA LES CREMADAES
La clara d'ou és exel.lent per a regenerar la pell després d'una cremada. Em va arribar un missatge d'una amiga que explicava el tema. I crec que és tant interessant saber coses com aquesta que us ho transmeto en vermell... Per a donar-li força i importància.
Quan ens cremem a la cuina o en qualsevol alra ocasió de cremada quotidiana és perfetcte fer dues coses:
1) Posar la zona afectada sota el raig d'aigua freda intens. Una estona. Evitem que amb l'escalfor acumulada a la pell es vagi fent més intensa i profunda la cremada. Hem de refredar les capes de la pell i evitar que es continui cremant.
2) Batem una mica una clara d'ou (o més depenent de la zona afectada) i deixem en remull la pell cremada. Anem traient la capa "seca" de clara d'ou que se'ns farà a la pell i anem sucant successivament la pell a la clara. És un exel.lent regenerdor. Porta l'aliment i substàncies necessàries per a fer créixer un pollet. Per tant, porta moltes coses bones per a les cèl.lules i ajuda a la pell a regenerar-se.
Tant això com l'aloe vera van molt bé.
Quan ens cremem a la cuina o en qualsevol alra ocasió de cremada quotidiana és perfetcte fer dues coses:
1) Posar la zona afectada sota el raig d'aigua freda intens. Una estona. Evitem que amb l'escalfor acumulada a la pell es vagi fent més intensa i profunda la cremada. Hem de refredar les capes de la pell i evitar que es continui cremant.
2) Batem una mica una clara d'ou (o més depenent de la zona afectada) i deixem en remull la pell cremada. Anem traient la capa "seca" de clara d'ou que se'ns farà a la pell i anem sucant successivament la pell a la clara. És un exel.lent regenerdor. Porta l'aliment i substàncies necessàries per a fer créixer un pollet. Per tant, porta moltes coses bones per a les cèl.lules i ajuda a la pell a regenerar-se.
Tant això com l'aloe vera van molt bé.
martes, 27 de abril de 2010
Avui he tronat a anar a la classe de joieria a Foixà, a casa de la Susana.
Em fa molt feliç fer joies. Treballar manualment. Em fa una sensació com d'ampliar els horitzons i límits de la meva ment. D'haver-la anat moldejant, igual que vaig fent amb el metall. Curiós. I sempre compartim les creacions i ens ensenyem i comentem els uns als altres. Si més no és una bona injecció de creativitat.
Tinc ganes de veure el meu tercer anell acabat. Però ara sé que el procés és normal que ens porti un temps. Més o menys llarg. Una joia és una creació que si el.labores pas a pas és un espai llarg de temps. I està bé haver integrat l'acceptació del temps del procés i no voler-ho tot ja, com passa al principi. Us asseguro que de bones a primeres, sense conèixer com es fan les coses i sense haver vist mai fer una joia ningú ens podem imaginar l'energia i la quantitat de temps a invertir en una cosa com aquesta.
El meu projecte d'anell era un i l'he anat canviant i millorant, retocant segons el que veia que anava quedant. Finalment he decidit engastar-hi un citrí de tall cabuixó. Tinc ganes de fer-lo. Si demà pogués!!!
Fins dijous que ve no es tocarà!
Salut a totes i tots.
Em fa molt feliç fer joies. Treballar manualment. Em fa una sensació com d'ampliar els horitzons i límits de la meva ment. D'haver-la anat moldejant, igual que vaig fent amb el metall. Curiós. I sempre compartim les creacions i ens ensenyem i comentem els uns als altres. Si més no és una bona injecció de creativitat.
Tinc ganes de veure el meu tercer anell acabat. Però ara sé que el procés és normal que ens porti un temps. Més o menys llarg. Una joia és una creació que si el.labores pas a pas és un espai llarg de temps. I està bé haver integrat l'acceptació del temps del procés i no voler-ho tot ja, com passa al principi. Us asseguro que de bones a primeres, sense conèixer com es fan les coses i sense haver vist mai fer una joia ningú ens podem imaginar l'energia i la quantitat de temps a invertir en una cosa com aquesta.
El meu projecte d'anell era un i l'he anat canviant i millorant, retocant segons el que veia que anava quedant. Finalment he decidit engastar-hi un citrí de tall cabuixó. Tinc ganes de fer-lo. Si demà pogués!!!
Fins dijous que ve no es tocarà!
Salut a totes i tots.
viernes, 23 de abril de 2010
Educació formal i lleure
Des d'aquí en aquest espai us vull exposar unes reflexions que per a mi són importants i crec que veient una mica com està el tema dels problemes a les escoles i conflictes que traspassem i adjudiquem als nens i joves podríem començar a tenir ganes de preguntar-nos què és el que falla i què es podria anar canviant per a anar tornant el tema de l'educació escolar on hauria d'estar.
Les Joies
Ara mateix estic fent tres cursos relacionats amb la joieria. L'any passat vaig començar a anar a classes de joieria a Foixà. Al taller-escola de la Susana Alonso. (Podeu veure la seva pàgina web). És un lloc magnífic amb una energia molt sana que li dóna la Susana i el plegat d'intercanvi de persones i coses que passen allà.
A més de continuar amb la joieria actualment faig un curs d'esmalt al foc super interessant i un altre curs d'introducció a l'engastat de pedres.
Estic molt satisfeta de les noves tècniques i pràctiques que vaig incorporant, de la manera de fer els cursos, dels professors i de les coses que puc anar creant.
Des d'aquí us convido a fer una ullada a la pàgina web de l'escola si us interessa el tema i si nó si més no veureu fotos de peces que fem els alumnes.
www.susanaalonso.com
A més de continuar amb la joieria actualment faig un curs d'esmalt al foc super interessant i un altre curs d'introducció a l'engastat de pedres.
Estic molt satisfeta de les noves tècniques i pràctiques que vaig incorporant, de la manera de fer els cursos, dels professors i de les coses que puc anar creant.
Des d'aquí us convido a fer una ullada a la pàgina web de l'escola si us interessa el tema i si nó si més no veureu fotos de peces que fem els alumnes.
www.susanaalonso.com
UNA MICA DE TOT I MÉS PER A PRESENTAR-NOS
Em dic Mar. Ara farà un any i mig que em vaig treure de sobre una feina que ocupava el meu temps d'una manera en la que no em sentia realitzada. Si ja només llegint això penseu que no encaixeu no caldrà continuar llegint. En aquest blog m'agradaria crear uns espais de comunicació de coses que ens serveixin i puguem fer servir per a trobar-nos més i més endins. Coses útils que ens puguin servir per a ampliar coneixements de nosaltres mateixos i de coses que ens facin sentir i viure més segurs i satisfets.
Després de deixar la feina i dedicar-me a recuperar un temps que per a mi havia estat força buit em vaig treure el carnet de monitora de lleure i vaig marxar a la Índia.
Aquestes dues coses determinen el que continuo buscant i fent a partir de llavors:
- Treballar amb persones. Nens i nenes, nois i noies i enriquir-me treballant amb la societat aportant el que jo penso i com jo ho penso i alhora modifcant constantment el que crec perquè del donar i rebre és del que s'aprèn.
- Ampliar i ampliar, tant com puc, coneixements i pràctica en joieria i tècniques artístiques relacionades amb les joies.
A la vegada, fa temps que una altra línia es va anar obrint al meu voltant. Va ser el treball personal en meditació, tècniques de relaxació o consciència corporal-emotivo-personal, respiració, energia... I totes aquelles coses que ens puguin ajudar a viure amb més qualitat i consciència.
Fa temps vaig experimentar que la voluntat era un única arma i normalment infal.lible. És l'eina més valuosa que tenim per a dur a terme qualsevol decisió i projecte. L'altra és creure en un mateix. I l'altra és tenir els mitjants. Això és el que sol fallar a nivell extern la majoria de les vegades, però si internament tenim una bona voluntat forta i moltes ganes i creença en el que anem a fer es poden anar simplificant o facilitant les coses. Potser pas a pas, lentament. Però anant empenyent també aprenem. I aquest és el màgic objectiu. Empènyer per a aprendre.
Aprendre empenyent i creient.
I creure no vol dir sinònim de poca realitat, de ser uns innocents. Hi ha moltes maneres de creure, moltescoses en les que creiem o no creiem, i moltes maneres de fer que es vagin materialitzant cada dia una mica més.
Des de darrera del mur de la incomprensió del món i del negar-se a fer res i del queixar-se i del quedar-se de braços plegats no es podran palpar mai els nostres desitjos ni forces internes per a dur a terme aquelles coses que pensem que podríem ensenyar o fer. Els nostres projectes, basats en desitjos o en formes per a aconseguir aquests desitjos són els camins bons a recórrer.
Per tant em faria molt més gran que en aquest espai hi hagués tot de coses relacionades amb la vida natural, cultura bio-ecològica, novetats tecnològico-ecològiques, consells nutricionals, adreces de gent que fan teràpies, peces de gent que fan art, cròniques de viatges... Qualsevol cosa que puguem expressar i vulguem compartir i creiem que ens serà útil entre totes i tots.
Coses culturals, comentaris i informacions d'actes com obres de teatre, llibres, òperes. Comentaris sobre coses que sapigueu i creieu bones de compartir.
A mi em plaurà a més a més anar penjant fotos de les creacions que vaig fent resultat dels cursos.
Fins aviat!
Després de deixar la feina i dedicar-me a recuperar un temps que per a mi havia estat força buit em vaig treure el carnet de monitora de lleure i vaig marxar a la Índia.
Aquestes dues coses determinen el que continuo buscant i fent a partir de llavors:
- Treballar amb persones. Nens i nenes, nois i noies i enriquir-me treballant amb la societat aportant el que jo penso i com jo ho penso i alhora modifcant constantment el que crec perquè del donar i rebre és del que s'aprèn.
- Ampliar i ampliar, tant com puc, coneixements i pràctica en joieria i tècniques artístiques relacionades amb les joies.
A la vegada, fa temps que una altra línia es va anar obrint al meu voltant. Va ser el treball personal en meditació, tècniques de relaxació o consciència corporal-emotivo-personal, respiració, energia... I totes aquelles coses que ens puguin ajudar a viure amb més qualitat i consciència.
Fa temps vaig experimentar que la voluntat era un única arma i normalment infal.lible. És l'eina més valuosa que tenim per a dur a terme qualsevol decisió i projecte. L'altra és creure en un mateix. I l'altra és tenir els mitjants. Això és el que sol fallar a nivell extern la majoria de les vegades, però si internament tenim una bona voluntat forta i moltes ganes i creença en el que anem a fer es poden anar simplificant o facilitant les coses. Potser pas a pas, lentament. Però anant empenyent també aprenem. I aquest és el màgic objectiu. Empènyer per a aprendre.
Aprendre empenyent i creient.
I creure no vol dir sinònim de poca realitat, de ser uns innocents. Hi ha moltes maneres de creure, moltescoses en les que creiem o no creiem, i moltes maneres de fer que es vagin materialitzant cada dia una mica més.
Des de darrera del mur de la incomprensió del món i del negar-se a fer res i del queixar-se i del quedar-se de braços plegats no es podran palpar mai els nostres desitjos ni forces internes per a dur a terme aquelles coses que pensem que podríem ensenyar o fer. Els nostres projectes, basats en desitjos o en formes per a aconseguir aquests desitjos són els camins bons a recórrer.
Per tant em faria molt més gran que en aquest espai hi hagués tot de coses relacionades amb la vida natural, cultura bio-ecològica, novetats tecnològico-ecològiques, consells nutricionals, adreces de gent que fan teràpies, peces de gent que fan art, cròniques de viatges... Qualsevol cosa que puguem expressar i vulguem compartir i creiem que ens serà útil entre totes i tots.
Coses culturals, comentaris i informacions d'actes com obres de teatre, llibres, òperes. Comentaris sobre coses que sapigueu i creieu bones de compartir.
A mi em plaurà a més a més anar penjant fotos de les creacions que vaig fent resultat dels cursos.
Fins aviat!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)