Avui he tronat a anar a la classe de joieria a Foixà, a casa de la Susana.

Em fa molt feliç fer joies. Treballar manualment. Em fa una sensació com d'ampliar els horitzons i límits de la meva ment. D'haver-la anat moldejant, igual que vaig fent amb el metall. Curiós. I sempre compartim les creacions i ens ensenyem i comentem els uns als altres. Si més no és una bona injecció de creativitat.

Tinc ganes de veure el meu tercer anell acabat. Però ara sé que el procés és normal que ens porti un temps. Més o menys llarg. Una joia és una creació que si el.labores pas a pas és un espai llarg de temps. I està bé haver integrat l'acceptació del temps del procés i no voler-ho tot ja, com passa al principi. Us asseguro que de bones a primeres, sense conèixer com es fan les coses i sense haver vist mai fer una joia ningú ens podem imaginar l'energia i la quantitat de temps a invertir en una cosa com aquesta.

El meu projecte d'anell era un i l'he anat canviant i millorant, retocant segons el que veia que anava quedant. Finalment he decidit engastar-hi un citrí de tall cabuixó. Tinc ganes de fer-lo. Si demà pogués!!!

Fins dijous que ve no es tocarà!

Salut a totes i tots.