miércoles, 23 de noviembre de 2011

EL COMPLICAT EQUIL.LIBRI DEL NO RES

Què ens mena a fer el que fem, a pensar el que pensem, a actuar com actuem?

Qui és l'inconscient? Com funciona?

El fet és que no us puc donar unes respostes científico-psicològiques ni neurofisiològiques. No sóc cap professional en els temes del funcionament biològic.

El que sí us puc dir és que hi ha un complex sistema de vasos comunicants. I que si romanem alerta i mirem de ser conscients de les nostres realitats i situacions, segurament preveurem l'aparició d'una malaltia (com a exemple de comunicació entre el cos físic i l'emocional), per exemple. O serem capaços de saber una mica més perquè avui em sento bé, i perquè durant aquests altres dies no em sento del tot com sigui.

Hi ha una realitat sempre. Que ens "determina". Ens engloba. Dins la qual estem. I si aquesta realitat no es pot fer canviar en un moment, sí que podem fer-nos conscients per no sobrecarregar-nos tant.

És bo estar alerta. De fet és un mecanisme de supervivència, reminiscències biològiques del nostre passat. Però compte: quan una situació que ens sobrepassa, o que ens demana més del que positivament podem donar es prolonga en el temps, aquestes alertes comencen a fer saltar diferents mecanismes d'alarma que segurament ens faran parar per evitar allò que ens està perjudicant.

Si finalment noslatres no canviem la situació i la manera d'actuar és el propi cos el que ens fa canviar o apartar-nos de la situació o actuació/comportament perjudicial.

Com els fussibles que davant d'un problema elèctric eviten un curtcircuit i que es cremi la casa o es maltmetin tots els electrodemèstics que tenim.

Si estem durant més temps del que podem positivament afrontar psicològica o físicament en una situació que ens perjudica, i nosaltres, encara que en siguem conscients, no fem res per a modificar-la, segurament el nostre cos intervindrà per evitar que ens fem més mal. Començaran a sorgir signes i símptomes. Petites indisposicions, el que diem nervis, angoixa, palpitacions, mal d'esquena, neuràlgies vàries, mals de cap, refredants...

És el que s'anomena una resposta d'estrés.

Per això, us conclueixo que no només hem de ser conscients de les coses, sinó que arribats el moment hem d'actuar o intervenir per canviar el fet estressador.

Tot dependrà del grau de resposta que li poguem donar a la situació per a millorar el nostre estat.