domingo, 23 de mayo de 2010

LA PARAULA TOLERÀNCIA


Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava sobre crear un debat sobre la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.
Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.
I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.
És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una telorància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.
Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.
Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.
Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.
I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel.ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.
El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té.
Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitariem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.




domingo, 16 de mayo de 2010

BLAU I GRANA

Avui el Barça s'ha proclamat campió de la lliga.
Com veieu el tema?
Creieu que és necessari que hi hagi una afició tant gran amb el futbol per fer un efecte de catarsi en la gent com el circ romà?

És més un entreteniment, un negoci, un esport?

Per a mi són les tres coses a la vegada.


EL RETORN A LA NATURALITAT

Us heu adonat d'una cosa molt curiosa que passa amb tot allò a què ara anomenem teràpies o maneres de pensar i de fer ALTERNATIVES?
Ahir de cop vaig pensar que em feia molta gràcia que estem anomenant alternatives, que significa o bé a dir "una altra manera de fer diferent a la normal", a un reguitzell de coses que per a totes aquelles persones que anem coneixent els móns alternatius resulten ser molt més naturals de fer que les que estem acostumants i ensenyats a fer.
I quan em refereixo a naturals vull dir que són molt més simples i efectives. Segueixen el curs natural de les coses, sense alterar el sistema de funcionament per el qual el cos i el planeta estan dissenyats, pensats i preparats.

Per aquesta senzilla raó potser seria hora que es comencessin a ensenyar de manera natural, com qualsevol aprenentatge que ens fan adquirir de petits i petites.

Hi ha moltes coses a conèixer de les que una persona no en té ni idea ni se n'entera si no s'hi posa a buscar-ho pel seu compte. Cosa per altra banda em sembla bé el fet de buscar i créixer a mesura que es van aprenent aquestes noves maneres de funcionar i de fer les coses.

Però el món és un lloc preciós habitat per massa persones que no tenen en compte la majoria de les lleis naturals per les quals tot funciona. I algunes són culpables de la desinformació de les altres perquè no fan res per impedir que continuem fent servir sistemes nocius per a nosaltres i per al nostre planeta perquè no els interessa econòmicament que anem canviant el nostre funcionament.

Llavors hem de ser molt tossuts, conscients, forts i disposats a barallar-nos per a anar comunicant i difonent i transmetent el que estem anant aprenent totes les persones que hem arribat a la informació i pràctiques de les que parlo.

Hi ha una gran feina a fer en matèria de consciensació i ensenyament. No per la via moralitzadora. És que no calen raons morals per a convencèr a la gent d'una cosa positiva i beneficiosa per a les persones. Només cal ensenyar a com actuar. Quan les coses que s'enenyen són beneficioses i la persona palpa els beneficis que en treu aviat no cal insistir per a què facin les coses de la nova manera que han anat aprenent.

I em sap greu en certa manera que unes persones que hem tingut l'ocasió i les ganes de tastar el món natural tal i com és haguem de passar per sabis o per gent amb uns coneixements diferents.

Hem de ser molt conscients i anar buscant vies de transmetre per a arribar al màxim de persones possibles.

Internet, per exemple, ens pot ajudar molt.

sábado, 8 de mayo de 2010

RECORDS DE LA ÍNDIA

La meva contrasenya d'accés a les publicacions del blog és una combinació de lletres i números on hi apareix el nom d'un lloc de la Índia.

Amb el meu company hem estat dos anys seguits anant de vacances (bé, vacances...) a la Índia. El primer any (2009) vam estar per una part del Nord i els últims dies de platja i relax per Goa. Aquest any 2010 vam anar pel Punjab, Rahastan i Kerala. Preciós.

Una mà d'impactes fulminants cada tres segons et sacsegen l'espina dorsal fins al cervell des de la punta dels peus.

Una nostàlgia gran dels viatges és el que avui em porta a escriure els records de dies super sorprenents i vius.

És una destinació per a aprendre i veure moltes coses noves. És al.lucinant veure com els humans ens muntem històries tant diferents depenent de tantes coses que han anat fent les coses com són en el lloc on vivim. I com en el fons del fons el missatge és el mateix amb diferents cares.

A més és un país viu d'imatges, colors, aromes, paisatges, gent...

M'encantaria passar-hi uns mesets cada any treballant i coneixent més els seus habitants.
Em va fer moltes ganes de continuar coneixent i coneixent.

domingo, 2 de mayo de 2010

CURS D'ESMALT AL FOC

Hola!!! Estic molt satisfeta dels resultats del curs d'esmalt que estem fent al taller de la Suana Alonso.
A totes aquelles persones que us interessi el tema i sigueu principiants us recomano el curs. La professora està en tots el detalls i val la pena per la quantitat de coses que aprendreu sobre la tècnica de l'esmalt.

El curs que ve es farà de nou el curs d'iniciació i un segon curs de perfeccionament.

Amb l'esmalt les peces agafen una vida i unes energies totalment diferents. Posar color a través de l'esmalt fa que la peça pugui tenir un caràcter únic induït per la forma i el color, que li pot aportar uns matissos i profunditats diferents del que estem acostumats a veure amb altres tècniques de joieria.

És molt creatiu i relaxant. Alhora que, com tot, està clar que s'ha d'estar pendent d'aplicar bé la tècnica i seguir bé els passos per a obtenir uns bons resultats.

Ara, a part de l'esmalt, que podeu veure per internet buscant per exemple "esmalt al foc" al google, us vull deixar la direcció de la pàgina web d'un joier de Mataró.

Val la pena fer una ullada per les peces que té penjades a la seva web!!!

Felicitats Txé!

www.txeaymatjoies.com

A la web de la Susana Alonso trobareu informació variada dels diferents cursos i tallers que fa i fotos de peces dels alumnes. També val molt la pena entrar i descobrir.

www.susanaalonso.com

Espero que en gaudiu!

Gràcies Susana!