LA PARAULA TOLERÀNCIA
Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava sobre crear un debat sobre la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.
Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.
I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.
És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una telorància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.
Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.
Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.
Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.
I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel.ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.
El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té.
Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitariem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.
Durant el curs de monitors de lleure que vaig fer una de les classes de pedagogia social anava sobre crear un debat sobre la immigració. Es volia donar a entendre que com a educadors no podem donar cap mostra de racisme, i que hem d'estar convençuts de les nostres idees d'acceptació de tothom per a transmetre uns bons valors i per a atendre adequadament a tots els nens i nenes que tinguem al nostre càrrec siguin qui siguin.
Hi havia exemples de casos verídics que havien passat amb gent de diferents ètnies i era una classe molt clara. Tot i ser teòrica era molt de posar sobre la taula els valors de cada un i discutir-ho.
I em va cridar l'atenció i crec que tots vam fer atenció en una frase que va dir la professora. La frase deia que hem de respectar, però no tolerar. Que la tolerància crea conflictes o els amaga.
És a dir, no malinterpreteu, sinó que doneu la volta a la paraula: una telorància en excés, una tolerància d'uns valors equivocats o una tolerància de coses que per a nosaltres no són correctes no és respecte o no porta al respecte sinó al menyspreu, al no entendre's i al no acord.
Tot, abans de ser "tolerat" alegrement hauria de ser valorat. Després, el segon pas és discutir directament entre les dues parts afectades si allò que està passant està bé o no, com se sent cada part i què pensa cada part.
Hem de dialogar i entendre per a poder acceptar. Més que tolerar sense saber o amb ràbia.
Tota entesa passa per un diàleg molt necessari.
I en conclusió d'això no em cansaré de dir que a l'escola ens haurien d'ensenyar més allò que anomenem intel.ligència emocional. Recursos per a expressar-nos, aprendre a sentir i com sentir.
El món emocional ens mou a tots. I no li donem la importància que té.
Si des de ben petits creem consciència emocional i com gestionar els sentiments de forma positiva segurament ens evitariem moltes problemàtiques de les que ara existeixen. A nivell personal i social.