EL COMPLICAT EQUIL.LIBRI DEL NO RES

Què ens mena a fer el que fem, a pensar el que pensem, a actuar com actuem?

Qui és l'inconscient? Com funciona?

El fet és que no us puc donar unes respostes científico-psicològiques ni neurofisiològiques. No sóc cap professional en els temes del funcionament biològic.

El que sí us puc dir és que hi ha un complex sistema de vasos comunicants. I que si romanem alerta i mirem de ser conscients de les nostres realitats i situacions, segurament preveurem l'aparició d'una malaltia (com a exemple de comunicació entre el cos físic i l'emocional), per exemple. O serem capaços de saber una mica més perquè avui em sento bé, i perquè durant aquests altres dies no em sento del tot com sigui.

Hi ha una realitat sempre. Que ens "determina". Ens engloba. Dins la qual estem. I si aquesta realitat no es pot fer canviar en un moment, sí que podem fer-nos conscients per no sobrecarregar-nos tant.

És bo estar alerta. De fet és un mecanisme de supervivència, reminiscències biològiques del nostre passat. Però compte: quan una situació que ens sobrepassa, o que ens demana més del que positivament podem donar es prolonga en el temps, aquestes alertes comencen a fer saltar diferents mecanismes d'alarma que segurament ens faran parar per evitar allò que ens està perjudicant.

Si finalment noslatres no canviem la situació i la manera d'actuar és el propi cos el que ens fa canviar o apartar-nos de la situació o actuació/comportament perjudicial.

Com els fussibles que davant d'un problema elèctric eviten un curtcircuit i que es cremi la casa o es maltmetin tots els electrodemèstics que tenim.

Si estem durant més temps del que podem positivament afrontar psicològica o físicament en una situació que ens perjudica, i nosaltres, encara que en siguem conscients, no fem res per a modificar-la, segurament el nostre cos intervindrà per evitar que ens fem més mal. Començaran a sorgir signes i símptomes. Petites indisposicions, el que diem nervis, angoixa, palpitacions, mal d'esquena, neuràlgies vàries, mals de cap, refredants...

És el que s'anomena una resposta d'estrés.

Per això, us conclueixo que no només hem de ser conscients de les coses, sinó que arribats el moment hem d'actuar o intervenir per canviar el fet estressador.

Tot dependrà del grau de resposta que li poguem donar a la situació per a millorar el nostre estat.

EL PODER DE LES PARAULES

Pensem, calculem, mesurem el pes, la intenció, la contundència, la sinceritat i el valor real de les paraules que fem servir per a comunicar coses als altres.

Les persones, quan escoltem, al rebre les paraules anem fent una espècie de procés mental d'imaginar-nos allò que ens està dient el nostre orador.

No només processem el valor "mental" o objectiu de cada paraula. Ja que per a cada ú de nosaltres, cada paraula té mil varietats de petits valors segons quines han estat les nostres experiències.

Per exemple: podem fer un exercici senzill amb una paraula que aparentment sigui neutre (és a dir, sense un valor emocional) o objectiva com ara pastanaga.

Quan un sent pastanaga, què rep en el seu cap, i què és el que es crea dins seu al sentir aquella paraula? Segurament veiem una cosa comestible de color taronja. La pastanaga que tots coneixem.

Les paraules que no es refereixen a coses emocionals, que no descriuen sentiments, emocions o sensacions són fàcils d'interpretar, i les imatges que entre tots en puguem tenir seran segurament molt similars. Ja que la pastanaga, en apariència, no ens provoca res més al cervell i entre elles les pastanagues no són tant diferents.

Però quan fem un discurs sobre qualsevol cosa emocional, quan parlem de sentiments i expressem coses emotives, aquí és on està molt bé intentar parlar justament. Valorant el sentit d'allò que anem a dir, donant-li la importància que tingui, per arribar a transmetre com més exactament millor allò que volem.

Per exemple: si jo explico que l'altre dia em va passar una cosa que em va fer molta ràbia: automàticament, la persona que m'escolta connecta amb les seves experiències o amb el seu aprenentatge sobre la ràbia. Quan utilitzem paraules que es refereixen a coses que sentim, el cap va a buscar al nostre magatzem d'experiències emotives per a donar un sentit ple i per a copsar millor i ràpidament allò que l'altre ens diu. En el cas dels sentiments, no veiem un objecte concret, com en el cas de la pastanaga. Ja que tots hem viscut situacions que ens provoquen emocions, i el cap les emmagatzema totes. De manera que quan algú es refereix a nosaltres parlant d'emocions i de coses personals, nosalres el que fem és interpretar el seu discurs amb els nostres propis sentiments. Cada ú dóna valors diferents, sutil i subjectivament diferents a cada paraula que expressa un sentiment o emoció, en referència a com ell mateix ha viscut sentiments que portin aquell nom.

Si dic "o quina alegria" m'entendreu i em podreu seguir gràcies a que vosaltres heu viscut situacions en què heu sentit alegria. I heu catalogat el valor de la paraula alegria i el seu significat segons els vostres propis moments alegres.

Per tant, en els casos en què parlem d'emocions, el que fem és que parlant de les nostres pròpies evoquem a la gent el seu repertori d'experiències en les quals s'han sentit com nosaltres els expliquem.

I aquí és on rau una de les màgies o de les coses més humanes: l'art d'evocar i d'entendre les emocions dels altres.

Al mateix temps que hem de vigilar, perquè les paraules tenen una gran influència, ja que ens creen una mena de pel.lícula que ens pot fer canviar d'humor per moments. Totes aquelles imatges que veiem quan parlem d'emocions, que ja no són imatges de coses concretes i inanimades com la de la pastanaga sinó que són imatges de coses que ens han passat a nosaltres mateixos. I per això ens poden fer sentir bé, molt bé, malament, o molt malament, segons les emocions de les quals ens parlin i quines vivències hi haguem tingut.

El poder de les paraules és enorme. I si el tenim en compte, el valorem i vigilem una mica al parlar podem esdevenir més bons interlocutors. Fins al punt de poder manipular subectivament als nostres oïents.

És una cosa que sempre passa quan parlem i escoltem, i si en som conscients millor.

BIOSÒNICA. TORNADA

Hola a totes i tots!!! Estic encantada de tornar a disposar de temps lliure per a estar aquí i de tenir noves coses per explicar-vos!!!

El cas és que avui és important que us expliqui què és la biosònica. Ja que, com tantes d'altres coses desconegudes per nosaltres, és una tècnica que pot resultar molt i molt beneficiosa.

No sigueu supersticiosos. Només creieu en allò cert que hi ha.

Començarem pel començament per explicar com funciona la biosònica en nosaltres i el nostre organisme.

La matèria està formada d'àtoms, que vibren a diferents ritmes i freqüències. I aquestes combinacions d'àtoms vibrant a diferents velocitats i ritmes crea diferents freqüències energètiques. Com per exemple en la llum i el so nosaltres veiem o sentim un color o un so depenent de la freqüència la que estiguem exposats.

Doncs igual que amb tot, els òrgans i cèl.lules i totes les coses que es troben en el nostre cos vibren i es mouen (els seus àtoms i molècules) a unes freqüències, que creen un efecte en nosaltres. Cada zona, òrgan, etc del nostre cos té una freqüència òptima de vibració o de treballar. Però el més normal és que algunes d'aquestes freqüències es trobin alterades en més o menys grau, generant diferents efectes no desitjats en nosaltres.

Per tant, la biosònica és una tècnica-teràpia (dieu-ne com vulgueu) molt i molt beneficiosa, ja que el que fa és retornar a l'organisme les freqüències a les que han de treballar totes i cada una de les parts.

En què consisteix i com es fa per restablir l'equil.libri en les freqüències alterades?

La primera feina a fer és fer un anàlisi de la veu. Amb un programa adequat i dissenyat amb aquest objectiu, s'enregistra la veu i es veu quines freqüècnies utilitza la persona al parlar. A través d'aquest estudi veiem quines freqüències falten i quines es fan servir en excés. I seguidament es passa un enregistrament a la persona interessada amb sons de totes aquelles freqüències que li falten perquè el cos les vagi sentint. I acabi introduïnt-les i funcionant amb el nou eqilibri.

És un procés totalment personal, en el que la persona és la responsable i encarregada de sentir les freqüències de sons que se li han preparat i gestiona el seu propi ritme. És un pocés d'assimilació i neteja total. En el qual hem de començar per escoltar els sons que ens han preparat cada dia, després dos o tres cops per setmana, després setmanalment i així. És un procés d'acció reacció en el que quan comencem a rebre aquelles freqüències que insonscientment havíem eliminat del nostre cos passen coses. Es tracta de fixar-se amb un mateix i treballar sobre i segons els resultats que es van obtinguent. És un camí de sanació i un molt excel.lent aliat per a l'autoconeixement. Un bon complement dins el grup de les teràpies naturals encarades al creixement espiritual i sanació global.

Ja sabeu que cap, cos i esperit formen un tot inseparable. I en aquest cas estem reparant coses a nivell cel.lular. Al nivell més indisoluble i bàsic de la natura, per arreglar totes les disfuncions que d'aquí puguin venir. Que, està clar, repercutiran en aquest tot augmentant clarament el benestar de la persona.

Si esteu interessats conec les persones que ho estan aplicant a Catalunya.

Si sabeu d'aquestes coses podeu veure que no és res nou ni cap invent estrany. Es tracta d'actuar a nivell cel.lular. El xinesos fa molt temps que tenen la teràpia amb freqüències sonores com a una de les claus i pilars de la seva saviesa i tradició. Els monjos budistes porten segles aplicant el cant a la curació.

Fins aviat!

GRÀCIES A LA VIDA

Avui innaugurem el local d'iniciativa al nostre poble de l'Escala. És un moment per a mi de gratitud profunda. D'adonar-me de la quantitat de coses que tinc per dir i per compartir, per donar i rebre, i d'adonar-me de la mateixa manera de que tinc unes parcel.les il.limitades a dins el meu poble.

Per això us parlo d'agra_iment.

Primer de tot als meus pares. A les circumstàncies que van fer que jo nasqués i visqués a l'Escala, en comptes de Barcelona, on han nascut els meus dos germans grans i passat part de la infància.

I després dels meus pares, la llista és infinita. I la faré. Pas a pas.

A l'escola. On vaig trobar-me amb una professora jove i progre. Amb coses clares i ganes de treballar bé. On vaig començar a entendre coses sobre el compartir i el viure en societat. On vaig enammorar-me per primera vegada, on vaig fer grans amics. On vaig créixer dia a dia. On vaig arribar a adolescent, amb les hormones revolucionades i pensaments d'un gran i incert futur. On vaig desencantar-me a l'arribar massa aviat a conclusions que no tocaven i on vaig passar un batxillerat lliurant batalles amb mi mateixa per deslliurar-me d'una situació de dependència i victimisme amb el meu primer xicot i amb el meu mal a la vista que no entenia. On vaig entrar de ple a la maduresa inicial sense ser hora, acomplexada i aqueixada de manca de ganes.

Dono les gràcies de tot cor a les experiències que vaig passar en anar a estudiar a Girona. On intentava i intentava ser una jove adulta i més tard revolucionària. On vaig aprendre molt sobre jo mateixa i els altres fent classes de teatre al Galliner. I on vaig introduir-me a l'experiència del treball corporal unit al mental. On vaig fer dansa, consciència corporal i shihatsu. Gràcies totals als meus professors, grans coneixedors de les tècniques que impartien. On m'ho vaig passar de conya amb les classes de mim, tornant a ser jo i redescobrint-me. On em vaig adonar que estar asseguda a una cadira a la universitat a mi em semblava el mateix que perdre el temps. Un temps preciós per a formar-me. Per a formar-me de veritat, i no en una universitat on estuduiava per a seguir un camí massa pautat. Gràcies als meus professors de la carrera d'infermeria, que compartien el que sabien i tot i així a mi no em convencia. Gràcies a en David, gran escoltador que em va fer sentir molt en pau amb les paraules que em va dir quan el vaig anar a informar de que deixava la carrera.

Gràcies de nou als meus pares, per cagar-la i per no cagar-la. Per saber sempre o intentar-ho el què i el com. Calmar els focs i les ferides, i fer-ne de noves sense voler, involuntàries i normal del roce, per anar creixent i creixent.

Gràcies al meu avi, sempre motivant a estudiar música i instruments, dotant-me d'una vida musical plena i unes activitats a fer al sortir de cole on podia seguir creixent i aprenent, descobrint coses noves.

I gràcies a l'herència queem ve per part de la família materna, amb genis com la Víctor Català, una dona lúcida i extranya, enamorada de les arts i curiosa.

Gràcies a tots els que m'heu educat amb ganes i motivació, fent-me entendre que les possibilitats són indefinides i que heu fet que ara no tingui mai ganes de plegar d'aprendre.

Gràcies a els amics i amigues que he estat trobant al llarg dels anys. Que ens ajudem mútuament a fer més portable i divertida l'experiència del dia a dia. Els alts i els baixos. Els moments de celebració i alegria i els de ràbia i tristesa.

Gràcies als dos amors que he tingut. Un encara aguanta, encara estem vius i contents. I ens donem o almenys em dóna moltes coses cada dia, sense ni adonar-se'n. Forma part de les meves coses ara mateix. De les coses que de veritat em toquen. I em sento molt orgullosa de compartir amb ell. L'altre és el primer. Que em va fer adonar que si jo no lluitava per les meves coses mai les tindria. I així ho faig des que ho vaig aprendre al seu costat, després de recuparar-me de les emprenyades que agafava amb ell...

Gràcies a totes les coses que em passen. Gràcies a les joies, al disseny, a la Susana, amb qui m'encanta compartir i crear. Gràcies a les coses petites, a la paciència i a l'acció. A les respiracions i la meditació. A la consciència. A la Carme i en Roger.

Gràcies als meus avis de Reus, amb qui aprenia que hi havia vides que em podien semblar rares i d'un altre planeta però que existien. I em podien fer comparar.

Gràcies a les nenes i nens que he tractat al llarg de la vida en les meves diferents feines de monitora. Gràcies!!!!! Quina manera de compartir i aprendre i reaprendre!!! I quines estones de diversió i passió per la feina i les coses!!! Gràcies a l'Albatros. Als companys monitors. Al cuiner fins i tot. je je je!!! Gràcies a en Genís, amb les seves històries.

Gràcies al Marc i a les històries viscudes amb ell.

Gràcies a la casa de les Escaules. Al capellà. Al camioner. An Tonet i en Norfeu. A les estones viscudes a les Gorgues.

Gràcies a la Jess. A la Marta. A la Pili i la Carme.

Gràcies a la meva àvia Montserrat. Amb una barreja d'amor, humanisme i realisme que m'agraden molt en equilibri!!!!

Gràcies a en Lluís. A en Toni. A la Mercè i en Josep Maria. A la Núria. A la Carme. Tots i cada un\a em feu afirmar i entreveure i copsar noves coses i maneres de ser, de viure i de comportar-se. Compartint aprenem més coses de les que ens sembla!

Gràcies a la Mont. "Deesa de la profunditat". Amb les històries d'indis i respecte per la natura que em van influir i agradar a l'adolescència. Sempre érets un referent com a germana gran. Com a persona que tenia al meu costat que era més gran que jo i que m'influïa i de qui xupava coses.

Gràcies a en Jordi, amb qui m'ha encantat créixer plegats com a germanets. Identificant-me, reconeixent i descobrint valors, compartint estones de grans somnis i plaer. Hem après i somniat junts. I m'has donat ganes i he sentit profunda admiraqció com a germà gran meu!

Gràcies a en Mati. Amb qui vaig compartir sense caure en res. Tota experiència suma!!!

Gràcies a la Belinda. Gran amiga estimada!

Gràcies a l'Escola Empordà, noves maneres de veure el lleure. Gràcies!!! Ho feu super bé! Gràcies a l'Eva, en ruben, en jordi... Gràcies a la Montse.

Gràcies a tots i totes. I a les circumstàncies i coses que no sempre siguent favorables sempre han tendit a que jo fos qui sóc.

Gràcies!!!!! Gràcies gràcies gràcies.

Les plantes per créixer necessiten un test prou gran. I de cop m'he adonat que akí i amb el que ara sé i del que ara disposo tinc les opcions si tinc ganes de crear oportunitats. Gràcies!!!