EL PODER DE LES PARAULES

Pensem, calculem, mesurem el pes, la intenció, la contundència, la sinceritat i el valor real de les paraules que fem servir per a comunicar coses als altres.

Les persones, quan escoltem, al rebre les paraules anem fent una espècie de procés mental d'imaginar-nos allò que ens està dient el nostre orador.

No només processem el valor "mental" o objectiu de cada paraula. Ja que per a cada ú de nosaltres, cada paraula té mil varietats de petits valors segons quines han estat les nostres experiències.

Per exemple: podem fer un exercici senzill amb una paraula que aparentment sigui neutre (és a dir, sense un valor emocional) o objectiva com ara pastanaga.

Quan un sent pastanaga, què rep en el seu cap, i què és el que es crea dins seu al sentir aquella paraula? Segurament veiem una cosa comestible de color taronja. La pastanaga que tots coneixem.

Les paraules que no es refereixen a coses emocionals, que no descriuen sentiments, emocions o sensacions són fàcils d'interpretar, i les imatges que entre tots en puguem tenir seran segurament molt similars. Ja que la pastanaga, en apariència, no ens provoca res més al cervell i entre elles les pastanagues no són tant diferents.

Però quan fem un discurs sobre qualsevol cosa emocional, quan parlem de sentiments i expressem coses emotives, aquí és on està molt bé intentar parlar justament. Valorant el sentit d'allò que anem a dir, donant-li la importància que tingui, per arribar a transmetre com més exactament millor allò que volem.

Per exemple: si jo explico que l'altre dia em va passar una cosa que em va fer molta ràbia: automàticament, la persona que m'escolta connecta amb les seves experiències o amb el seu aprenentatge sobre la ràbia. Quan utilitzem paraules que es refereixen a coses que sentim, el cap va a buscar al nostre magatzem d'experiències emotives per a donar un sentit ple i per a copsar millor i ràpidament allò que l'altre ens diu. En el cas dels sentiments, no veiem un objecte concret, com en el cas de la pastanaga. Ja que tots hem viscut situacions que ens provoquen emocions, i el cap les emmagatzema totes. De manera que quan algú es refereix a nosaltres parlant d'emocions i de coses personals, nosalres el que fem és interpretar el seu discurs amb els nostres propis sentiments. Cada ú dóna valors diferents, sutil i subjectivament diferents a cada paraula que expressa un sentiment o emoció, en referència a com ell mateix ha viscut sentiments que portin aquell nom.

Si dic "o quina alegria" m'entendreu i em podreu seguir gràcies a que vosaltres heu viscut situacions en què heu sentit alegria. I heu catalogat el valor de la paraula alegria i el seu significat segons els vostres propis moments alegres.

Per tant, en els casos en què parlem d'emocions, el que fem és que parlant de les nostres pròpies evoquem a la gent el seu repertori d'experiències en les quals s'han sentit com nosaltres els expliquem.

I aquí és on rau una de les màgies o de les coses més humanes: l'art d'evocar i d'entendre les emocions dels altres.

Al mateix temps que hem de vigilar, perquè les paraules tenen una gran influència, ja que ens creen una mena de pel.lícula que ens pot fer canviar d'humor per moments. Totes aquelles imatges que veiem quan parlem d'emocions, que ja no són imatges de coses concretes i inanimades com la de la pastanaga sinó que són imatges de coses que ens han passat a nosaltres mateixos. I per això ens poden fer sentir bé, molt bé, malament, o molt malament, segons les emocions de les quals ens parlin i quines vivències hi haguem tingut.

El poder de les paraules és enorme. I si el tenim en compte, el valorem i vigilem una mica al parlar podem esdevenir més bons interlocutors. Fins al punt de poder manipular subectivament als nostres oïents.

És una cosa que sempre passa quan parlem i escoltem, i si en som conscients millor.