DRETS I DEURES. MALES INTERPRETACIONS

La protecció dels més dèbils hauria d'estar entesa, des de qualsevol sector de la societat com a deure. I no ser imposada com a "els més dèbils també tenen dret a" i així suposar que "ja s'ho faran", jo dic que tenen dret a i em quedo tant ample perquè ja m'he netejat la consciència. És un deure per nosaltres tots i cada un els drets que tenen els altres. Entre totes i cada una de les peces que formen el teixit social i l'entremat de la comunitat ens hauríem d'obligar a fer entrar a la consciència que els menys afavorits existeixen. I no veure la seva situació com a res infravalorable sinó com a un potencial més delicat i que per tant s'ha de recolzar i protegir i potenciar millor per a fer-lo créixer. Igual com fem amb qualsevol infant de forma natural. Perquè se suposa que als infants els alimentem, protegim i ensenyem i motivem a créixer? I perquè no ens volem posar al cap que hi ha altres col.lectius que tenen els mateixos drets que un infant sense ser-ho? O dit d'una altra manera, que hi ha altres col.lectius envers els quals tots nosaltres tenim els mateixos deures? Crec que la conscienciació social envers als menys afavorits en avantatges, siguin quines siguin les seves condicions, està molt per sota de la que hauria de ser. Ens hem oblidat de la col.lectivitat donant un preu massa alt i que no és el que toca a la individualitat. L'ésser humà és un ésser social que des de l'inici dels seus passos ha conviscut i s'ha organitzat com a comunitat. Per treure el màxim rendiment dels recursos i fer créixer el potencial que tenien un a un en la força de la suma i la unió. I així hem prosperat. I no podem llençar milers d'anys d'existència i d'evolució per la finestra només perquè ara ens interessi més la nostra pròpia pròjecció social. Perquè la nostra projecció social és un miratge i no existiria sense el teixit que el fa possible i que l'ha alimentat, que és la comunitat. Per tant, corretgim els valors equivocats que donen una percepció falsa i equívoca de qui som com a humans. Perquè no existim sense l'existència dels altres. I la potenciació dels valors col.lectius ens fa més forts. Més àgils. Ens amplia. Per tant, deixem de mirar tant el melic a les nostres coses i llancem-nos a mirar què passa al nostre voltant. Què hi manca i què podem fer per repartir una mica millor el conjunt de recursos de què disposem com a comunitat. Entre tots hauríem de fer possible que els drets i els deures tinguessin una interelació directe i que uns ens portessin als altres. La repartició equitativa dels drets i els deures és una forma útil de generar i repartir millor també els beneficis que traiem d'aquests drets i deures i de la seva relació. Està clar que el que tampoc funciona és l'equació a la inversa. Quan abusem d'un dels dos ingredients que la formen el límit de la tensió de l'aquil.libri deixa d'existir i es trenca. No podem donar-nos als altres per no rebre res a canvi. Tot ha de ser recíproc i avantatjós. Això és economia social. Però podem trobar l'engranatge just per fer funcionar el cicle del rebre i donar. Del mirar per mi i mirar pels altres i que els altres mirin per ells i mirin per mi i els demés a la vegada. És l'única forma més sana i avantatjosa de funcionar. Ecologia social. Ja tenim els dos conceptes bàsics de com funcionen les comunitats humanes. Donar i rebre. Crear i adquirir. Treballar junts per la comunitat. És un valor importantíssim que molt sovint hem volgut desapendre per a lucrar-nos de forma individual de potencials que hem obtingut i dels que gaudim gràcies a la feina conjunta de molta gent durant molts anys. I totes les altres alternatives que no siguin aquesta, qualsevol artimanya dels que miren per un en detriment de la resta i els entramats corruptes per a aconseguir avantatges i privilegis de forma no ètica, amoral i al.legal, haurien d'estar perseguits i greument castigats pel conjunt de la consciència de la comunitat. De forma rigorosa i justa. No cal un codi "legal" (què és la legalitat") si existeix un codi rigorós moral i ètic. Per altra banda, aprofundint en els abusos de poder, aquí el que ha passat és que hem cregut tsnt en la democràcia que hem invertit el seu propi i útil significat. Hem deixat el nostre poder en mans d'uns suposats liders que no tenim forma de castigar, de controlar o de moderar i d'interactuar amb ells. El nostre poder és nostre, per més que obrem de forma que algú el representi per tenir una estructura social ben organitzada. Això, aquesta manera de transmetre'ls el nostre poder en forma d'elecció d'un representant, no els dóna dret a manipular ni amagar ni obrar amb el nostre poder en el seu únic favor. I si aquest poder traspassat el fan servir amb aquests últims esmentats objectius això ja no és democràcia sinó autocràcia senyores i senyors. I l'autocràcia no és el moment ni el tipus de poder que estem volent viure. Així doncs, què hem de fer? Tornar a la lluita? Sortir al carrer? Cridar ben fort en què consisteix la democràcia? Ni Llachs, ni Serrats, ni Setge Jutges ni coses d'un temps que ja no és. Hem de seguir fent camí dintre del marc dels nostres drets i deures. I hem de reivindicar tant en favor dels nostres drets com dels nostres deures. Hem de lluitar i buscar per l'equil.libri, la reciprocraïtat i el valor humà de les coses. Perquè només guanyant o perdent diners no ens en sortirem de forma humana. L'ambició i el poder extrems no són dignes d'una persona humana que conviu i mira pels seus concubins. I hem de retornar urgentment al poder de la comunitat com a gran família i com a gran motor que tira endavant la societat, la consciència i l'economia. El gran poder generador és el poder de crear i compartir. El treball sense valors no dignifica i els valors sense treball no són útils. Així doncs, juguem a exprimir al màxim la unió dels dos potencials principals de l'ésser humà: unim al màxim la conjunció potencial físic + potencial emocional i fem d'aquesta comunió un bon aliat per a créixer i viure en comunitat, intentant els equil.libris entre tenir i donar, entre treball i oci, entre ser i estar. Agraïm ser qui som com a espècie, no ens vulguem desmarcar del valor de la comunitat i comencem a donar forma a allò que podem ser. Perquè si com a individus podem donar un alt preu als nostres actes i pensaments, imagineu la unió de totes aquestes individualitats en favor de la comunitat. És hora ja de retornar a sentir-nos humans amb tot el ple valor de la paraula. Els humans som qui som gràcies a la unió. I si no mirem per aquesta unió i per aquests llaços que ens suporten i ens fan possibles, no ens aguantarem gaire més temps dempeus en un planeta que no ens correspon com a propietat sinó com a contingent embolcallador i proporcionador dels recursos necessaris per a la nostra existència. Com podem no veure que depenem d'un tot a qui estem constantment agredint??? I no parlo només del planeta en termes ecològics. Fa des que he iniciat l'article que parlo de la nostra consciència d'humans. Ens l'hem jugat a carregar a un preu molt alt. Va sent hora que posem el preu real que tenen als valors i a les coses no materials gràcies a les quals mai hem parat d'evolucionar. Perquè si nosaltres mateixos parem la roda tirant-nos pedres al teulat, què és el que farem quan no ens quedin ganes per continuar? No podem destruir mai més expressament la nostra consciència col.lectiva. Disseminats i separats tenim molta menys força i som més dominables. I l'arma de la por i el joc psicològic està obsoleta. Hem de donar pas i veu al nostre valor com a col.lectiu. I reivindicar fermament els nostres drets i deures dins aquesta comunitat on ens aguantem plegats.

Pas a pas

Les coses les anem creant i fent i formant dia a dia. Per això, reitero: és bàsic fer per aprendre i tenir clar l'objectiu i aprendre pel camí d'aconseguir-lo i rectificar si fa falta. Això és el que haurem d'anar fent amb el país que volem. I no ens pensem que podrem deixar de lluitar pels nostres drets. Perquè els polítics que no ens serveixen no canviaran. I la crisi hi seguirà sent. Per això ens faran falta tota una sèrie de persones valentes, honestes i de bones intencions i amb bon tarannà, professionals en la política, el dret, l'economia, l'educació i la sanitat que ens portin per camins justos i sostenibles. I això és molt parlar. I per poder tenir tot això i mirar de gaudir-ne algun dia hem d'aspirar a tenir una educació molt forta en valors i molt competent en continguts. I un govern que premiï el bon fer i que rebutgi, amb majúscules, la corrupció.

Independència crítica

La independència. Volem la pasta? Volem més recursos per Catalunya? Volem que el nostre país tiri endavant? Volem reivindicar la nostra cultura? La nostra llengua? Què volem tota aquesta gent que ens manifestem a favor de la independència de Catalunya? Tenim clar tots plegats que el preu que estem pagant és que s'amagui o quedi en total segona línia tot un entramat de corrupció de CIU, i, el que és més important pel fet que és el moment present, tota la problemàtica de la crisi? A quin preu reclamem ara, que als polítics al govern els va de conya, una cosa que potser no hauríem reclamat mai amb aquesta insistència si l'engranatge polític no ens hi hagués llançat? L'assamblea catalana per la independència potser és un organisme apolític. Potser... Però ens hem rumiat bé tots plegats què passarà després del procés electoral? I quina Catalunya volem després de la separació amb Espanya? Algú ens explica amb claretat com quedarien les coses quan funcionéssim com a país dependent de la Unió Europea? I no dic amb això que no vulgui la independència de Catalunya. Però el que més anhelo i estimo, per sobre de tot, és el pensament crític i lliure a què tots tenim dret ( i deure) de tenir...