domingo, 16 de mayo de 2010

BLAU I GRANA

Avui el Barça s'ha proclamat campió de la lliga.
Com veieu el tema?
Creieu que és necessari que hi hagi una afició tant gran amb el futbol per fer un efecte de catarsi en la gent com el circ romà?

És més un entreteniment, un negoci, un esport?

Per a mi són les tres coses a la vegada.


1 comentario:

  1. El tema el veig molt bé. El Barça té una filosofia molt interessant d’entendre l’èxit. No és suficient ser el millor després d’una avaluació que puntua, si no que, has de viure per divertir els altres. Això ho has d’aconseguir amb gent propera com tot a la vida.

    El futbol és un entreteniment, i l’afició que hi ha, no es tant com tu insinues. Que hi ha dels fanàtics de la TV? I els qui consumeixen cinema made in Usa? No són més aquests? Realment no és més emocionant veure un joc d’estratègia on el temps no s’atura? Un esport on la bona lectura que faci l’entrenador, la picardia de certs jugadors, l’excel•lent estat de forma dels jugadors o disposar del millor futbolistes del món no et garanteix que guanyis el partit, per que el rival també juga.
    En quin esport un equip de 2B com l’Arconcon pot guanyar 4-0 al Real Madridi intergalàctic dels 300 milions d’euros? Hi ha algun altre esport que permeti aquestes sorpreses antinaturals?

    Esta totalment justificat la passió pel futbol i més ara que el seguidor no segueix un perfil: nens, dones, avis, homes...

    La veritat es que el futbol és l’únic esport planetari de veritat: es juga a tot el món, només necessites una pilota o similar, i si, els nens del brasil sortits de les faveles es diuen Romario o Ronaldo, nenes que van complir el seu somni desprès de molt d’esforç.
    És un negoci?
    Que vol dir si es negoci? Que no es un negoci quan et fan pagar per tot. Existeix una alta demanda de consum, i qui posa els mitjans treu un benefici. Qui treballa en el futbol (un futbolista) cobra la part que li toca com a responsable de l’espectacle. Ja cansa posar en dubte el sou d’un futbolista d’elit (que no son tants per les fitxes que hi ha ) i no fer-ho pels actors de cinema o pitjor encara per la quantitat de gàngsters que ens envolten amb el permís del nostre polítics...com Sgae i companyia. Tu no pagues ni un sol euro pel futbol. Pregunta’t quantes coses hi ha en aquest país que hem de pagar sense haver-les demanat?

    Quan parlem de l’antiga Roma i Grècia veim l’origen de tot el que som, però des de una perspectiva coberta d’evolució. En el futbol no hi ha gladiadors, són futbolistes que practiquen us esport on un jugador no pot donar una empenta a un altre, l’àrbitre xiularia falta.
    Estàs segura que el futbol té molt a veure amb un circ Romà? Jo em reservaria aquest comparació pels toros, no?

    El problema que teniu els qui no us agrada el futbol és que sentiu una enveja difícil de classificar perquè no coneixeu res tant simple i absurd que us faci embogir, sous persones superexigents i no us agrada ser convencionals. Sou la monarquia en un poble apassionat per alguna cosa tant simple que ho tens de forma diària.

    Per que no et poses a jutjar aquests malalts que miren realitys shows a la tele o els programes d’aquella pobre gent que expliquen les seves desgracies i miseries. I que m’he dius de la premsa groga? Per que no sumes tota l’audiència que miren aquests programes? Gent que necessita saber que els altres estan pitjor i amb qui s’ha anat al llit el famós de torn.
    Fes-ho, veuràs que aquests no hi cabran a tots els estadis de futbol ni bars del món.
    Divertir-te amb alguna cosa absurda és el més sa del món.

    ResponderEliminar