TEMPS AL TEMPS

El temps es va escolant entre els sentiments i la vida, les accions. El pas de la vida se'm fa pal.lès quan, de cop, m'aixeco de nou després d'una mala temporada i veig que els neguits que m'ha causat ja estan marxant. I miro al blog i m'adono que no hi havia escrit des del setembre passat. Tot comença i tot acaba i la continuació sempre són molts nous començos i molts nous finals de tot plegat i de cada petita o gran cosa. Fa dos matins em vaig trobar una persona que aprecio corrent, ben d'hora ben d'hora ja anava de tornada. I em va fer pensar i activar de nou en quan feia coses amb un grup de gent perquè creia en poder fer accions positives. Però això m'ho plantejava perquè el meu entorn estava bé i podia interactuar amb la calma de saber que tot al meu voltant estava bé. Llavors podia pensar i dedicar energia i part del meu temps en projectes enriquidors. De cop el benestar es trenca i apareix el fantasma de la mala estona a passar. I s'allarga. I dura força temps sense saber quan deixaràs de sentir-te malament i a la deriva sense poder fer-hi gaire més del que ja hi fas. Afortunadament els temps han tornat a donar pau al meu voltant, si més no emocional, que de petites lluites tots en tenim i en vivim, i em puc tornar a obrir interiorment a penar en altres coses. Fins ara el meu jo intern vivia mig "segrestat" per un temor. I dono gràcies al pas del temps, que fa que les accions posades sobre seu donin un fruit i puguem sempre, si més no, continuar jugant la partida amb altres finals i altres començaments. El temps ens ha donat distància i visió de futur. Ara esperem una nova vida a casa, una criatura que va fent el seu procés dins el ventre. I estem contents de saber-nos vius i a l'acció de nou emocionalment parlant. Dono agraïment al temps passat de retirada, que fa que ara em pugui i vulgui tornar a activar de nou amb altres temes que no siguin estrictament els "meus" propis problemes. I agraeixo el calor rebut al Nepal, on vam iniciar el camí de tornada al sentiments, fossin quins fossin. És bo poder-se parar a escoltar què ens passa i afrontar-ho. Però a mi no m'hagués començat la recuperació si no hagués pogut tancar la botiga, com cada hivern i quedar-me sense l'obligació d'estar a les barricades aguantant. Així va ser com vaig poder dir i reconèixer que estava feta miques per dos anys d'estrés contingut, degut a situacions que em passaven molt a prop. I gràcies a tocar fons vaig tornar poc a poc al meu sentir amb energia, que ha trigat el seu temps normal a tornar, volent molta pau i només que pau al principi. Gràcies al Biel continuarem sabent més coses importants i que ara ni sospitem. Espero agraïda els moments que em toca viure ara. Salut.